A finals d’aquest mes de març abaixa les persianes per sempre la botiga Queviures Sant Daniel, després de quasi un segle venent tota mena de productes d’alimentació. Va obrir l’any 1932, amb la vall com a poble independent de la mà de Manel Rafart i Vila i la seva parella, Maria Font i Vives. L’actual responsable de l’establiment, Maria Jiménez Hortal, es jubila i els hereus de Rafart i Font han decidit reconvertir tot l’immoble, situat al número 53 del carrer Sant Daniel. Jiménez, coneguda com la Mari, va agafar el negoci fa quasi divuit anys, tot i patir alguns problemes de salut. Des d’aleshores tira endavant el negoci cada dia, tota sola, i ha mantingut sempre una relació excel·lent amb els propietaris del local.
Els clients de la botiga són, sobretot, residents de la vall. Però també hi ha veïns de Montjuïc que baixen a comprar i alguns «de Girona». A més, hi ha alguns esportistes, tot i que la majoria solen portar el menjar i la beguda ja de casa i no paren a comprar. Sí que té uns clients anglesos fidels, que després de fer la ruta fins als Àngels o Sant Miquel, «s’aturen a comprar la seva fruita, la seva beguda energètica i les seves barretes», assenyala.
Al llarg d’aquests anys han detectat canvis en la població. «Abans venia a comprar gent gran, que et demanava productes que veies que vivien sols», explica. Ara però, hi ha moltes parelles joves. No té tantes vendes perquè moltes «compren molt per Internet». «Veus passar camionets de supermercats», diu. Tot i això, ha pogut anar tirant endavant. Admet però que «no podria contractar cap altra persona ni per mitja jornada».
Li sap greu tancar el negoci «i deixar sant Daniel pràcticament sense res». «Però ja no em veig en cor de seguir», relata després d’explicar que els propietaris li havien ofert continuar quatre anys més. A nivell d’alimentació, a la vall quedarà la pastisseria Reverter, a peu del carrer del Tambor Ansó, que fa els famosos pastissos d’Ermessenda i que s’està reformant per incloure-hi una cafeteria.
L’inici de Queviures Sant Daniel, als anys trenta, va començar amb Manel Rafart com a carnisser i amb Maria Font despatxant. Oferien hortalisses, grana, oli, carn...
Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona
Els principals clients eren llenyataires i carboners, a més de pagesos i gent del poble. Amb la guerra i la postguerra, l’establiment va anar venent com va poder.
La parella va acabar tenint l’ajuda del fill, Esteve Rafart, que va començar als catorze anys i que alternava a l’espai de la carnisseria amb el repartiment de comandes.
Esteve Rafart es va casar amb Teresa Serra i van tenir dos fills, que van optar per no seguir en el negoci, que va acabar cedit a Maria Jiménez Hortal.