Clara victòria de Salvador Illa amb un independentisme que no suma

El fiasco de l'independentisme impedeix que Puigdemont pugui tractar de ser investit en una nit en la qual els republicans s'enfonsen

Aquests són els resultats de les eleccions a Catalunya

Mapa | Qui ha guanyat les eleccions a Catalunya al teu municipi?

Mapa | Qui ha guanyat les eleccions a Catalunya al teu barri?

Salvador Illa.

Salvador Illa. / LAP

Júlia Regué

Catalunya s'aboca a escenari incert. Les eleccions a Catalunya d'aquest diumenge donen a Salvador Illa un triomf que compleix amb les seves expectatives (42 diputats), noquejant una majoria independentista, que queda a 9 escons de poder disputar-li la presidència, però a costa del concurs d'Esquerra per governar. L'opció més viable, per la mínima, és un tripartit d'esquerres que inclogui els Comuns, si bé és cert que, sobre el paper, hi ha una altra suma: la del PSC i Junts.

Carles Puigdemont queda molt lluny de poder disputar-li la investidura a Illa. El daltabaix d'ERC (perd 13 parlamentaris) i de la CUP (cau 5) fa inviable una suma que li permeti tornar a Catalunya amb possibilitats de ser "restituït". Junts puja tres diputats respecte el 2021, així que el seu resultat tampoc suposa una estirada electoral a l'abast del que esperava l'expresident, tot i que sí que aconsegueix donar el 'sorpasso' a ERC.

Els republicans entren ara en una fase de profunda reflexió, en veure's en un tercer lloc, i una crisi oberta sobre lideratges perquè no ha rendibilitzat ni la seva obra de govern ni l'avançament electoral. Pere Aragonès pot abandonar la partida, però Oriol Junqueras encara no pot jugar-la perquè segueix inhabilitat fins que se li apliqui l'amnistia. Hauran de triar, a causa del lloc decisiu que li han adjudicat els catalans, entre facilitar una investidura del candidat socialista, entrant o no en el Govern, o forçar una repetició electoral en la qual s'augurarà un pols molt més intern entre els dos favorits, Illa i Puigdemont, arriscant-se així a perdre encara més escons.

No seran les úniques files que hauran de dilucidar qui les comanda. Junts obre la incògnita de quines conseqüències tindrà un pas al costat de Puigdemont, l'únic capaç de cohesionar a unes files en disputa i tenint en compte que Laura Borràs ja no acumula el pes malgrat ser presidenta, però que el secretari general Jordi Turull confiava en un avantatge superior a l'aconseguit.

I, en el fons, el dubte és què farà ara l'independentisme i qui pot unificar-lo. Malgrat els seus vots decisius a Madrid, qui guanya la pugna de la desjudicialització és el socialisme, que venç a les urnes, millorant amb escreix els seus resultats i provocant el retrocés de les forces sobiranistes. 

Canvi de lideratges

I és que en les eleccions menys ‘processistes’ del ‘procés’, guanya el socialisme, però també el PP, que creix 12 diputats i avança a l'extrema dreta de Vox, fent-se amb el quart lloc. Els populars aconsegueixen capitanejar el rebuig a l'exoneració de les causes del 'procés' i al 'sanchisme', absorbint a Ciutadans i esgarrapant a una ultradreta que aguanta en escons (11).

La CUP també digereix el seu propi daltabaix. Els anticapitalistes es queden amb 4 diputats (perden 5), i es veuen avançats pels Comuns, malgrat que perden dos representants a la Cambra catalana i es queden amb 6.

Ciutadans desapareix, Aliança Catalana entra

La primera prova de foc per detectar possibles fórmules de Govern serà la constitució de la Mesa del Parlament. Això, a tot tardar, ha de succeir un dia després de les eleccions europees del 9 de juny. El que és clar és que els taronges ja no optaran a ella. Ciutadans desapareix i signa la seva defunció institucional en l'autonomia que la va veure néixer amb l'aprovació de l'amnistia i després de guanyar les eleccions de 2017, convocades sota la suspensió de l'autonomia amb l'article 155 de la Constitució. Qui entra per primera vegada en la Cambra catalana, amb dos representants, és Aliança Catalana, l'extrema dreta independentista.

La d'aquest diumenge va ser una jornada electoral marcada per un nou caos a Rodalies, a compte d'un sabotatge que va deixar totes les línies tallades, que va posar en suspens a diversos integrants de les meses electorals perquè ERC i Junts van recórrer sense èxit a les juntes electorals per allargar el termini per a la votació. La participació va ser semblada a la de 2021, uns comicis marcats per la pandèmia del coronavirus, la qual cosa implica que aquesta campanya ha estat dispersa, poc convincent, i que no ha aconseguit revertir la desafecció. Està per veure si seran citats a les urnes de nou a l'octubre o si els partits s'arromangaran per a aconseguir sumes i superar tots els vetos.

El pactòmetre

Explora, en temps real, les possibles aliances després de les eleccions catalanes.

Mapa | Qui ha guanyat al teu municipi?

En el següent mapa interactiu pots consultar els resultats de les eleccions a Catalunya, municipi a municipi.