Parlem sobre les seqüeles cardiològiques amb la Dra. Catherine Lauwers

Per María Torres

¿Quin és l’impacte de la infecció al cor, i quin és el risc en persones amb malaltia cardíaca prèvia?

Els pacients amb afecció respiratòria i hipòxia, a causa de la Covid-19, és a dir, els pacients més greus, és altament probable que presentin dany miocàrdic agut que es reflecteix en una elevació de troponina, canvis electrocardiogràfics i alteracions segmentàries en ecocardiogrames, que es tradueix en miocarditis i els infarts aguts de miocardi. A més, els pacients que han patit la infecció per Covid-19 són més proclius a patir alteracions en el ritme cardíac, insuficiència cardíaca i miocardiopaties, així com tromboembolismes venosos.

Pel que fa al risc en persones amb malaltia cardíaca prèvia s’ha constatat que els pacients amb un risc cardiovascular més gran estan afectats de manera desproporcionada. Diferents estudis han descrit nombroses manifestacions de la malaltia relacionades amb el sistema cardiovascular, com ara miocarditis, arrítmies, síndrome coronària aguda, mort sobtada o insuficiència cardíaca, i que podrien estar en relació amb l’activació de les vies de la coagulació, efectes proinflamatoris o disfunció endotelial. Segons era esperable, els pacients d’edat avançada, antecedents cardiològics d’insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular, cardiopatia isquèmica, MPOC i tabaquisme actiu són els de més risc de mortalitat.

Aquests factors també s’han relacionat amb un risc més gran d’esdeveniments adversos en altres infeccions virals com la grip, raó per la qual els pacients amb malaltia cardiovascular estan predisposats a la infecció per Covid-19, i a més risc d’esdeveniments adversos, a més, la infecció per si mateixa s’associa a complicacions cardiovasculars.

Un estudi nord-americà indica que a més de la inflamació del miocardi, els investigadors van descobrir que, en 76 de 100 casos, els malalts de coronavirus estudiats tenien alts nivells en sang de troponines ¿què implica per al pacient?

En un estudi de juliol del 2020, realitzat per investigadors del Mount Sinai de Nova York, i publicat en la prestigiosa revista científica “Journal of The American College of Cardiology” (JACC), ha trobat un nou indicador per predir la mort per Covid-19; les troponines.

La prova de la troponina és un examen en el qual es mesuren els nivells en sang de les proteïnes “troponina T” i “troponina I”, un tipus de proteïnes que es troben en els músculs del cor, i que aquest allibera al torrent sanguini quan hi ha senyal de dany cardíac. Per tant les troponines són un biomarcador de dany miocàrdic.

Aquest estudi ha descobert que els pacients amb altes concentracions de troponina en sang presenten un risc de mort tres vegades més gran que aquells pacients amb nivells normals de troponina.

Els pacients que van presentar nivells més alts de troponines van ser: les persones més grans de 70 anys que tenien antecedents de malalties cardiovasculars com diabetis, hipertensió, fibril·lació auricular (un tipus d’arrítmies), malaltia de les artèries coronàries i insuficiència cardíaca.

Falta per saber si aquest dany miocàrdic (o elevació de troponines) es deu a un efecte directe del virus, o per efecte indirecte per alteració en la coagulació, amb formació de múltiples petits trombes.

¿Quines possibilitats de recuperació d’aquestes seqüeles tenen els pacients segons la seva experiència?

Un dels grans efectes col·laterals de la pandèmia del coronavirus, a part del dany en salut ocasionat pel virus, és el retard en el diagnòstic i tractament d’altres malalties més letals i que són les 2 causes principals de mort en països desenvolupats: el càncer i les malalties cardiovasculars. S’està observant que els pacients amb infarts han acudit més tard a l’hospital, s’han realitzat menys coronariografies i menys “obertures d’artèries obstruïdes”, raó per la qual el cor queda amb danys extensos i una força contràctil menor.

També hem objectivats la persistència d’arrítmies en pacients amb infecció per Covid-19, especialment fibril·lació auricular. En alguns casos eren pacients sense malaltia cardiovascular (diagnosticada o coneguda) abans de patir la infecció per Covid-19, encara que per mecanisme directe de dany per la infecció vírica, o per una resposta inflamatòria/immunològica molt intensa, es desestabilitzen plaques d’ateromes en les artèries coronàries, es trenquen i porten a una malaltia cardíaca aguda.

Lògicament, quedaran menys seqüeles en aquells pacients que hagin pogut ser tractats de forma molt precoç. A nivell d’arrítmies, crida l’atenció la seva aparició setmanes o mesos després de la infecció aguda per la Covid-19.

¿Poden aquests problemes convertir-se en crònics en pacients abans sense malaltia cardíaca?

El pacient que ha presentat un infart agut de miocardi, pot presentar-ne les seqüeles de per vida.

Però encara no tenim l’experiència acumulada suficient per saber quina serà l’evolució a mitjà i llarg termini dels pacients que han presentat un quadro de miocarditis amb afectació de la funció ventricular (“la força contràctil del cor”) o aquells que han presentat arrítmies durant la infecció aguda o en la fase de convalescència, encara que tindrem informació al respecte durant els pròxims mesos/anys, al realitzar el seguiment d’aquests pacients.