Tenir més informació per combatre millor les possibles seqüeles de la Covid-19 :: Prensa Ibérica

Articles

Tenir més informació per combatre millor les possibles seqüeles de la Covid-19

Encara que s’entreveuen solucions en el curt i mitjà termini, la Covid-19 encara causa estralls en la població i en l’economia de tot el planeta, també s’ha de considerar que les persones que s’han contagiat i no han sucumbit a la malaltia pateixen diferents seqüeles, algunes d’elles poc conegudes i que necessiten el suport de la medicina especialitzada.

En aquest escenari l’OMS ha encès l’alerta sobre els símptomes a llarg termini o seqüeles que pot deixar el coronavirus en el pacient que l’ha passat, fins i tot amb símptomes lleus.

Entre les seqüeles del coronavirus més freqüents hi ha els efectes en els pulmons, cor i cervell, encara que hi ha algun altre símptoma com ara esgotament o boira mental en molts dels pacients, el que anomenen Covid persistent. De totes aquestes qüestions s’informa des de Quironsalud, per tenir les eines adequades i saber quan acudir a l’especialista.

No s’ha d’oblidar la protecció bàsica

En opinió de Noel Bordón, cap de Servei de Medicina Interna i Urgències del Hospital El Pilar de Quironsalud, l’estabilitat de la malaltia encara queda lluny en la conjuntura actual, raó per la qual segueix sent molt important mantenir vigents les mesures higièniques i de control ambiental que tant s’han difós des dels mitjans de comunicació. Segueix sent bàsic el rentat de mans, mantenir la distància de seguretat, la limitació de la interacció social i les mesures de protecció mecàniques perquè les persones puguin protegir-se del virus.

Noel Bordón, cap de Servei de Medicina Interna i Urgències del Hospital El Pilar de Quironsalud

Després de molts mesos convivint amb la pandèmia s’ha arribat a algunes conclusions i coneixement més profund del virus, com per exemple les seqüeles que pot provocar, segons Bordón: ‘Actualment se sap que a Espanya, al voltant del 20% dels 1,71 milions de casos reportats han requerit assistència hospitalària i, d’aquestes, el 35% han necessitat suport respiratori, no invasiu o invasiu, al presentar insuficiència respiratòria severa, amb una mortalitat de 47.019 persones i una morbiditat residual vinculada a les seqüeles postinfeccioses que superen el 60% dels pacients hospitalitzats i fins a un 30 dels ambulatoris’.

També és necessari considerar que fins al moment, les seqüeles més importants són la fibrosi pulmonar sobretot en pacients sotmesos a ventilació mecànica per pneumònia greu i les seqüeles neurològiques (polineuropatia, Guillsin Barre, Miller Fisher, cefalea persistent, disgèusia, anòsmia persistent), apunta Bordón.

Avenços en els tractaments

En el moment actual de la pandèmia les seqüeles més rellevants i predominants són les neurològiques, afortunadament s’està posant de manifest una millora progressiva amb tractament substitutius o de suport, sent escassos els casos amb seqüeles no pulmonars mantingudes.

Davant de determinades informacions poc precises, el doctor Bardón assenyala que: ‘Les seqüeles neurològiques predominen en joves, les respiratòries en persones de mitjana i tercera edat’.

De cara a la protecció i cura de la població també s’ha de tenir present segons s’informa des de Quironsalud, que el fet de passar la malaltia no eximeix de la possibilitat de reinfecció, ja que existeix, segons estudis d’aquesta entitat, una taxa variable de fins a un 8-10 per cent.

La recomanació és acudir al doctor davant qualsevol sospita ja que com assegura Noel Bordón: ‘La detecció precoç sempre aporta l’opció d’un tractament adequat’.