Xavier Montsalvatge és una de les personalitats musicals més importants del període que va des de la República fins a la transició democràtica espanyola. Però també és un intel·lectual de primer ordre que es relaciona amb els artistes i pensadors més significatius del segle XX, tant en l'àmbit català, com espanyol i internacional. El documental Mig violí, una butaca i un piano, que el 33 emetrà demà just en el dia en què es commemora el centenari del seu naixement, fa un extens repàs sobre la seva vida i la seva obra, per tal de situar la figura de Montsalvatge en el lloc que li correspon, contextualitzant la seva obra en relació amb l'evolució artística, política i social de l'època que li va tocar viure, així com per aclarir aspectes poc coneguts de la seva biografia.

Jesús Alvira dirigeix aquest documental de 55 minuts de durada, que fa un recorregut per les tres facetes que van conformar la vida i l'obra de l'artista: la seva personalitat, la seva faceta com a crític i la seva tasca de compositor. Cadascuna d'aquestes facetes està representada per un element iconogràfic. El mig violí, el seu primer instrument, símbol d'una formació musical afavorida per un entorn familiar que configurarà el seu esperit obert i receptiu, capaç d'aprendre de totes les influències culturals de l'època. La seva butaca del Palau de la Música, lloc privilegiat d'observació, des d'on va sentir durant anys, com a crític, centenars de concerts que, sens dubte, van conformar també la seva carrera com a compositor. I el piano, el seu instrument de treball preferent per a la creació de la seva obra orquestral, lírica i de cambra.

Directors, intèrprets, musicòlegs, biògrafs, editors, historiadors, crítics, companys, familiars, amics i ell mateix ens donen la seva visió de com era Xavier Montsalvatge en cadascuna d'aquestes facetes. Els seus testimonis acaben component un retrat polièdric, ric i complex d'una de les figures més importants de la música de la segona meitat del segle XX.