Quan el rugbi et canvia la vida

«El rugbi em va canviar la vida». Ho té així de clar Eli Martínez, una osonenca, de Manlleu, que juga al GEiEG des de la temporada 2008/2009, i que des del cap de setmana passat és a les portes dels Jocs Olímpics de Rio (només falta que la confirmin en la convocatòria) amb la selecció espanyola, en la modalitat debutant de a 7 (a la lliga es juga amb 15). Amb 28 anys, Martínez és la capitana de l'equip i peça clau per obtenir el bitllet en el preolímpic. Ara al Brasil esperen Nova Zelanda, França i Kenia i l'objectiu és, almenys, acabar entre les vuit millors d'una competició amb dotze seleccions.

La jugadora del GEiEG va començar a practicar el rugbi als 18 anys, quan va entrar a la Universitat de Vic per estudiar CAFE. No en coneixia res «però em va fer veure la llum. Em va fer canviar el meu món, ser més oberta i descobrir una família nova». El curs 2008/2009 va venir a jugar a Girona tot i que amb poca participació perquè treballava els caps de setmana. A partir de la temporada següent, va deixar la feina i va tenir cada cop més presència. L'entrenadora Coral Vila ha contribuït poderosament a la seva progressió, fent-la internacional tant en la modalitat de 15 com de 7 jugadores. Ara, gràcies a la beca concedida per haver entrat en un cicle olímpic, viu de l'esport que li agrada i segueix estudiant, psicologia, en aquest cas, a distància.

Superar el preolímpic ha obert el cel a Martínez i les seves companyes: «m'hai m'hagués pensat arribar a uns Jocs Olímpics. Jugava per diversió i a poc a poc he anat sent conscient del que hem aconseguit». No enganyava. Certament el rugbi li ha canviat la vida.