Pleniluni d'agost

el mes d'agost m'agrada. És fet de contrastos. Si més no en indrets de vacances. Malgrat la gentada. Una gentada que, en una gran majoria es lleva tard, cap a migdia. La trobareu prenent el sol fins a hores baixes. Són pocs els que neden. I quan l'astre rei se'n va a la posta surten a passejar acaronats per la Marinada.

Les altres coses semblen més secundàries. Badoquejar davant els aparadors, només badoquejarÉ I menjar quan es té gana. Ja m'enteneu. Cafè i llet amb alguna pasta, per esmorzar. Dinar frugal majoritàriament de menú. Refresc per berenar i pasta per sopar. Malgrat l'ajustament de preus que detectem, domina la cultura de l'entrepà. Per raons de supervivència, és clar. Ah! I gelats a tothora. Les pizzeries hi són abundoses, com també l'oferta de plats combinats. La concentració de cap de setmana és un problema als pobles i viles de la costa. Com ho és també el trànsit. Altres anys, quan les vaques pasturaven més a pler, trobaves un tipus de turisme que es repartia al llarg de la setmana.

Bons restaurants? Peix i marisc de qualitat el trobareu de llarg a llarg de la Costa Brava. És una manera com una altra de gaudir de les vacances. I també bona carn. Em vaig estar molts anys a muntanya, però un dels filets de bou més saborosos que he menjat -esponjós i suau que se't fonia a la boca-, l'he degustat al Passeig de Mar de Tossa, a la terrasa d'Es Congre mentre la lluna -rodona, rodona, que no cap en tota Barcelona- s'amaga púdicament darrere la Torre d'en Joanàs.