La ciutat de les bicis

D’ençà que el ciclista nord americà Lance Amstrong va «descobrir» Girona i s’entrenava pel Tour de França acompanyat de membres del seu equip rodant per les bones carreteres que tenim a les comarques gironines, en un degoteig constant hem vist com professionals i/o aficionats a la bicicleta s’han instal·lat a la ciutat, han llogat o comprat pisos i han arrelat fent de la ciutat dels quatre rius una base d’operacions per a la seva activitat esportiva i/o el seu hobby preferit. Han arribat procedents d’arreu del món, especialment de països europeus però també de Nord Amèrica i, més recentment, d’Austràlia i Nova Zelanda!. A redós d’aquest fenomen i en una progressió constant s’han anat obrint establiments vinculats a la moda que expandia davant els nostres ulls en forma de comerços de venda de bicicletes i complements esportius, però també cafeteries i establiments de restauració on l’anglès sol ser l’idioma predominant. En aquest sentit, la prova més evident de la força del seu arrelament com a col·lectiu específic ha estat la botiga que es va instal·lar al gran espai que antigament ocupava la Caixa de Girona al carrer Nou, recuperant així aquells baixos que semblaven destinats a una oferta d’«okupació». La darrera noticia positiva és la propera obertura de l’antiga sala de ball Odeón que el grup Velódron vol convertir en un espai de ciclisme únic al món tot i que encara està per veure quines activitats inclourà la llicència municipal.

I ha estat just amb l’explosió d’aquest fenomen ciclista amb les seves derivacions cap al món del turisme que han sorgit veus contràries a la seva presència remarcant els aspectes negatius de l’allau de visitants amb calça curta que semblen amos i senyors de l’asfalt obviant, però, la petja positiva de la seva especialització obrint locals que havien tancat, establint negocis de venda o de serveis i creant llocs de treball. Una moguda de ressons internacionals que curiosament l’Ajuntament no n’ha estat l’impulsor ni tampoc un valedor de la nova realitat tot i que, vist amb perspectiva, tal vegada hagi estat millor així. Els lamentables fets de fa uns dies quan una colla d’integrants d’una entitat relacionada amb la CUP es va dedicar a destrossar negocis vinculats al sector del ciclisme semblava que rebien el beneplàcit del primer edil de la ciutat que no va ser capaç de condemnar uns atacs que algú confonia amb «gestes» de combat d’una esquerra veritable. Em va fer pensar amb el líder del Maig 68 Daniel Cohn-Bendit que es definia a sí mateix com a «anticapitalista i anticomunista» quan reconeixia que actituds d’aquesta mena tenien, en el seu origen, «l’estructura del pensament burgès». També pensadors com el periodista i escriptor francès Pierre Daix sostenen que el fet de defensar les idees pròpies utilitzant mètodes nazis poden definir-se com un «feixisme d’esquerres». De fet, només va ser quan el PSC va denunciar la manca de resposta municipal que l’Ajuntament va reaccionar, primer de manera clara per part de la vicealcaldessa Gemma Geis i, tot just fa uns dies quan s’han reproduït les bretolades, amb un tímid lament de l’alcalde Lluc Salellas bo i anunciant un pla per trobar «l’equilibri».

És evident que hi ha ciclistes que deuen ser daltònics o que es pensen que viuen en plena Revolució Cultural d’en Mao Tse-Tung confonent els colors dels semàfors, però l’Ajuntament disposa dels instruments adients per fer complir la normativa de circulació. Si la Policia Municipal col·loca sense preavís radars mòbils per enxampar conductors que se salten els límits de velocitat, suposo que també podrien fer controls aleatoris en el tema de les bicis a menys, és clar, que tinguin instruccions de fer ulls grossos. Davant d’aquest panorama crispat, els empresaris i comerciants del sector de la bicicleta han decidit unir esforços i defensar-se d’aquesta perillosa deriva generalitzada. Se’ls tindrà en compte? Com es materialitzarà aquest «equilibri»? Anant al més fàcil de prohibir la circulació de les bicis? Veurem.

Subscriu-te per seguir llegint