Visca la justícia!

La fiscalia ha arxivat el cas Dívar en no apreciar en la seva actitud "afany de lucre". Significa això que si un servidor atraca un banc perquè sí tampoc anirà a la presó? Que si un funcionari fica la mà a la caixa sense una altra intenció que la de passar l'estona serà ascendit? No sabem què caram significa això de l'afany de lucre, i no perquè no hàgim estudiat l'assumpte a fons, sinó perquè el fons de l'assumpte era pur fang, fang, llim, llacor. Hi ficaves la mà i la treies plena de bestioles estranyes, de les que habiten en les profunditats inaccessibles de la consciència i en els abismes d'algunes resolucions judicials. Hi ficaves la mà i sortia sense dits. Resulta que Dívar, aficionat a la setmana caribenya, s'allotjava als millors hotels de Marbella sense ?afany de lucre, viatjava en la classe Club de l'AVE sense afany de lucre i reservava taula per a dos en els restaurants més cars de Marbella sense afany de lucre. Vivia l'home a cos de rei, sempre a costa nostra, sense afany de lucre, per això la fiscalia, en el seu afany per descobrir la veritat, ha tancat el cas Dívar.

Això de l'afany de lucre ens porta a la memòria un moment estel·lar de Ratzinger: quan va dir allò que el sexe, dins del matrimoni, estava tolerat per l'Església a condició que es practiqués sense concupiscència, és a dir, sense ganes. El sexe sense ganes ens ha semblat des de sempre la màxima expressió d'escepticisme que l'ésser humà és capaç de portar a terme. Ve a ser com menjar sense gana o estimar a algú sense estimar-lo. Quan un no creu en res, absolutament en res, pot caure sens dubte en aquestes actituds aparentment contradictòries.

- Estimada, fem l'amor?

- Només a condició que no ho desitgis.

- No ho desitjo.

- Doncs som-hi.

Dívar es despertava en habitacions o suites d'hotels en les quals vostè i jo només dormirem en somnis, es prenia unes ostres que semblaven mantega de mar, regirava a la seva cassola de fang, amb la forquilla de fusta, unes angules de les que costen mil euros el quart. Però ho feia tot sense concupiscència. I això és el que l'ha salvat de la crema, miri vostè. Visca la justícia!