QUI HA DE PAGAR?

L'article 214 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat la potestat d'establir els límits i les condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l'Estat i de la Unió Europea. I la Llei 6/2012, del 17 de maig, d'estabilitat pressupostària de Catalunya, consagra el dogmatisme insensat del dèficit zero que implica retallades brutals en educació, sanitat i serveis socials.

Més papistes que el papa, el govern d'Artur Mas va fixar un dèficit estructural del 0,14% del producte interior brut català, a assolir l'any 2018, tot i que en una modificació de la llei, es va ajornar per al 2019.

El diputat Sánchez Llibre, amb sublim desvergonyiment, afirmava que a Catalunya el dèficit estructural es podia solucionar l'any 2018 i no l'any 2020 en una intervenció el dia 12 d'abril de 2012 al Congrés dels Diputats. Quina valentia a costa de les retallades dels serveis bàsics dels ciutadans catalans! Però ni per casualitat s'està en camí d'aconseguir-ho. El 2014 el dèficit va ser del 2,75% del PIB català quan el límit era de l'1%. Tampoc es complirà el 0,7% per al 2015, ni el 0,3% per al 2016.

S'instaurava una altra obligació en la llei catalana, igual que en la llei estatal, que consistia en la prioritat absoluta dels pagaments dels interessos i del capital del deute públic de la Generalitat sobre qualsevol altra despesa. És a dir, primer els bancs i després les persones.

El conseller Mas-Colell, alumne aplicat de l'escola neoliberal, sap molt bé que no tindrà els imaginaris16.000 milions d'euros de dèficit fiscal. Els independentistes afirmen que són diners trinco-trinco quan, a banda de ser controvertida la quantia, es tractaria d'ingressos futurs destinats a pagar la part del dèficit de l'Estat que hauria d'assumir una Catalunya independent.

El conseller, malgrat remugar contra el sistema de finançament, no ha dubtat a prioritzar el pagament dels 8.523 milions d'euros, el 25,23% del pressupost, per satisfer obligacions financeres.

Però és que, a més, necessita finançar 8.054 milions per cobrir el dèficit del pressupost del 2015 per pagar els empleats públics i els proveïdors. I a qui li toca és a la Generalitat.

Amb tot, no és un problema puntual de manca de liquiditat, sinó de solvència, perquè des de fa anys els ingressos no són suficients per cobrir les despeses.

I si no es pot acudir als mercats per finan?çar-se ha de passar per l'adreçador de l'Estat per aconseguir els diners. No es tracta d'agenollar-se o córrer els cent metres lliures sinó d'acceptar els requisits que es deriven d'una llei que el seu grup va aprovar. D'aquella pols vénen aquests fangs, conseller!