Canvi de clima

En la sessió del dia 26 de gener de 2016, el Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont, aprovava un avantprojecte de llei de canvi climàtic.

La tramitació d´aquesta Llei en el Parlament ha estat lenta i feixuga. Tot just aquest 26 de novembre, passats deu mesos, el Butlletí del Parlament publicava les esmenes a l´articulat.

En el preàmbul de la Llei s´admet «l´evidència dels canvis en el clima i llur correlació directa amb l´activitat humana» i raona que «l´origen de l´escalfament global i del consegüent canvi climàtic, està causat, essencialment, per les emissions de gasos amb efecte d´hivernacle (GEH) provocades per l´ús de combustibles fòssils i el canvi en els usos del sòl i l´agricultura».

Així mateix explica que la temperatura mitjana anual mundial a la superfície de la terra i de l´oceà durant la dècada 2001-2010 ha estat de 14,47 ºC, és a dir, +0,47 ºC respecte de la mitjana mundial del període 1961-1990 (14,0 ºC) i +0,21 ºC per sobre de la dècada anterior (1991-2000).

A Catalunya l´augment de la temperatura mitjana anual s´ha avaluat en 0,22 ºC per dècada per al període 1950-2013 i una reducció de les precipitacions a l´estiu del 5,4% per dècada.

Per tant, «la lluita contra el canvi climàtic és un gran repte en què la contribució dels governs nacionals i locals és fonamental». Una veritable declaració de principis?

Bé, de bones intencions, l´infern n´és ple. I els nostres representants s´ho han agafat amb calma i tranquil·litat, potser per allò que s´ha d´anar a poc a poc i amb bona lletra.

No són tan diferents de la majoria de països que, amb tímids avenços i grandiloqüents proclames, es preocupen pel futur del planeta, però, es mouen a pas de tortuga.

En aquesta línia, l´acord de París del 12 de desembre del 2015, en vigor des del 4 de novembre de 2016, expressa el compromís de 195 països per mantenir l´escalfament global per sota dels 2 graus i evitar conseqüències devastadores.

Des del dia 7 al 18 de novembre es va celebrar la cimera anual de l´ONU a Marràqueix, la COP22. L´elecció de Trump va canviar el clima mediterrani per un de gèlid entre els assistents. Les reunions van a acabar com el rosari de l´aurora, sense avenços significatius en l´assignació de fons financers per a països en desenvolupament.

En la declaració final de Marràqueix, signada per 195 països, que no és vinculant, es reafirma el caràcter irreversible del compromisos adquirits. Serà paper mullat?

Que farà l´administració Trump? El president electe dels Estats Units és partidari d´arraconar els acords de París, manifesta la seva predilecció pel carbó, el petroli i el fracking, i vol aturar el desenvolupament de les energies renovables.

Que els déus ens emparin!