Alegria, que és festa major

No en marxarà cap, de banc!», proclamava Artur Mas, amb la seva coneguda perspicàcia política, les vigílies de les eleccions del 27-S. «No se n´aniran ni la Caixa ni el Banc de Sabadell, sinó tot el contrari. Vindran moltes més empreses a fer negoci a Catalunya», declarava un altre profeta, Jordi Cuixart, el maig passat a Vilaweb. Sort que Oriol Junqueras ens ha tranquil·litzat. Primer per dir-nos que Caixabank i Sabadell es mantenen als Països Catalans i no a Madrid (Gas Natural sí que ha marxat a la capital del Regne); i després per llançar aigua al foc: «No hi haurà fuita d´empreses». En el fons, té raó: no marxaran ni els autònoms, ni els botiguers, ni les pimes. El trasllat només n´afectarà unes quantes. Això sí, les més grans, les que aporten més impostos. Insignificant per a l´historiador conseller d´Economia. Fa anys, els considerats experts deien que era important tenir les seus socials al territori. Els temps canvien. «És per pressionar», justifiquen. No. És per la seva supervivència i per garantir els diners i les inversions de tots. Ens trobem en l´escenari ideal de la CUP, el que sortia en el seu programa electoral: abandonar la UE, nacionalitzar la banca, prescindir de les grans empreses, socialitzar els serveis públics, sortir al carrer, provocar les intervencions policials. Aquella CDC conservadora i d´ordre absorbida pel radicalisme, amb més components bolivarians que europeus. Engrescador. Deia Jaume Vicens Vives que els catalans «abaltim en poques hores el treball de reconstrucció. I després a començar de bell nou». «Està tot controlat. Ens finançaran George Soros i Israel», fan córrer alguns. Fantàstic, en mans de taurons. Suposo que sota la coordinació de Julian Assange. L´Arcàdia feliç. «Alegria, que avui és Festa Major. Canviem l´aixada pel pendó», cantaven els de La Trinca.