Culers i merengues, amb Xavi

Qui ho anava a dir. Xavi, que tantes vegades havia negat un canvi d’opinió, que tantes vegades s’havia reafirmat en la seva decisió de no seguir al Barça la pròxima temporada, torna al seu estadi, davant la seva afició, després d’escenificar el contrari en un acte al costat de Laporta. És a dir, que es queda. Han estat dies durs per a un entrenador que es va sentir sol en el seu moment, injuriat d’una banda de la premsa culer, massa assenyalat des de gairebé tots els fronts. Va arribar a assegurar que no compensava ser entrenador del Barça, que no ho gaudia. Estava fastiguejat, mai va imaginar tal patiment a casa seva, on havia estat ídol com a jugador i havia format part del millor Barça de la història. Però alguna cosa va canviar. Les sensacions de l’equip van millorar, l’entorn es va relaxar i ell va començar a trobar-se millor i a pensar en la continuïtat. Ha trobat un suport després d’una setmana de decepcions, amb l’eliminació davant el PSG i la derrota contra el Reial Madrid, amb remuntada inclosa. Laporta havia de tancar la crisi de resultats amb habilitat i rapidesa. I en això i en altres coses és el número u. Primer va revolucionar l’ambient amb el gol fantasma, després amb l’amenaça d’acudir a la justícia ordinària i, al final, amb una renovació de Xavi televisada en directe al Chiringuito. La continuïtat de l’entrenador, discutida per alguns membres de confiança de Laporta, suposarà una certa estabilitat per afrontar el que queda de temporada, però cal treballar a fons per preparar el que ve. Que no és poc.

Segurament, Xavi ha après dels errors. La seva autoexpulsió a Champions contra els d’Mbappé o els últims quinze minuts davant el Madrid han d’ajudar-lo a reflexionar per millorar. Per descomptat, també necessita reforços que facin costat als joves de l’equip, als Lamine Yamal i Cubarsí que tant il·lusionen a l’afició per tornar a ser un equip dominador a Europa. Sens dubte, també són pertinents algunes baixes de jugadors poc compromesos o en caiguda lliure per consolidar un equip de garanties. Avui, contra el València, escoltarem el veredicte de Montjuïc, però jo aposto per un «Xavi, Xavi…». Quelcom semblant al que es va escoltar al Bernabéu durant el Clàssic («Xavi, queda’t»). Serà històric. Per fi madridistes i culers estan d’acord en alguna cosa. Xavi ho ha aconseguit. Enhorabona.

Subscriu-te per seguir llegint