QUI I COM S'HA DE GARANTIR LA SEGURETAT

De forma sovintejada surten notícies que informen de delictes contra la dignitat de les persones, contra la seva integritat, contra el seu patrimoni, fins al punt que hi ha barris i pobles que organitzen grups d'autodefensa, o que es plantegen contractar seguretat privada. Mai ha tingut tant de mercat la seguretat privada, essent fins i tot utilitzada per les pròpies administracions públiques per mantenir la vigilància, l'ordre i la seguretat a les seves instal·lacions. I no parlem de la necessitat de les empreses privades o d'urbanitzacions on la contractació d'empreses de seguretat privada sembla ser l'única solució per evitar la visita indesitjable d'amics d'allò aliè, de robatoris o d'atemptats greus contra la intimitat i la integritat de les persones.

Vivim en un món complex i una societat plural i gasosa, on l'interès i les apetències de l'individu o persona aïllada semblen tan importants com el bé comú o l'interès general, en què el descontrol social és norma i la responsabilitat personal es dilueix. L'excusa de les estructures injustes, d'una economia poc social, d'un mercat que mercantilitza i cosifica les persones no ens pot fer oblidar la necessitat i l'obligació que totes les persones tenim de contribuir al bé comú, de comportar-nos èticament, i de participar col·lectivament a fer més justa, més humana, més saludable i més solidària la nostra societat.

Però centrant-nos en el tema de la seguretat, cal remarcar que la ciutadania paga els seus impostos perquè siguin administrats amb transparència i eficàcia, redistribuint la riquesa, garantint la sanitat i l'educació, pensions dignes i la seguretat als nostres carrers, ciutats i pobles. I les diverses policies, coordinadament i de manera eficient, han de contribuir, com diu la nostra Constitució, a protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.

És lamentable que la ciutadania hagi de fer un sobreesforç per garantir la seva pròpia seguretat, tot contractant protecció privada , instal·lant alarmes o invertint per tal d'impedir l'accés no desitjat a casa seva. El dret a viure sense violència ni robatoris ni intimidacions l'han de garantir les administracions que cobren els nostres impostos, des de l'administració municipal, passant per l'administració autonòmica i acabant per l'administració central. El binomi seguretat/llibertat no és contradictori quan vivim en democràcia, sinó complementari. Però cal recordar que la base fonamental perquè una societat garanteixi eficaçment la seguretat i la llibertat és la pràctica de la justícia, el compliment de les lleis i l'exercici responsable de la llibertat. Si no ens preocupem per reduir la pobresa i les desigualtats injustificades, difícilment podrem garantir la seguretat.

No hem de viure aïllats, ni podem viure sols. Les persones ens devem les unes a les altres, i una societat civilitzada ha de garantir la convivència pacífica i segura, tot protegint les persones de bé i el lliure exercici dels seus drets.