Exagerar amb les hores extres

El Govern invoca Rubalcaba, però el denigra amb la barroera implantació del registre horari laboral, que contrasta amb la neteja en la imposició del carnet per punts o de les restriccions al tabac en llocs públics. El ministeri de Treball enarbora els dos milions i mig d'hores extres setmanals no remunerades ni sotmeses a imposició. És una xifra que impressiona, per comparació amb les 700.000 hores que pot aspirar a viure un ésser humà. No obstant això, l'impacte decau en recordar que cada dia es treballen a Espanya 150 milions d'hores.

Els dos milions i mig d'hores apocalíptiques suposarien la creació de seixanta mil llocs de treball, una xifra molt significativa però no decisiva davant vint milions de treballadors i tres milions d'aturats. Torna a ser un problema d'èmfasi, qualificar de fonamental un problema important però no decisiu. El caos de les hores extres a favor de l'empresa només demostra que s'accepten treballs a qualsevol sou, així com la pèssima organització del treball a Espanya. Per consolidar aquestes conviccions, no es necessitava un rellotge ni una App.

L'obligat alineament del periodisme contra els poderosos obliga a passar de pressa sobre els empleats que no complien la jornada, i que debiliten els dos milions i mig d'hores. Ara destorbaran en el lloc de treball, disminuint la productivitat del conjunt. I sobretot, el Govern desitja que els seus dos milions i mig d'hores distreguin de l'autèntic lladronici a gran escala. El temps no remunerat equival a la barbaritat de 2.500 milions d'euros de trànsit econòmic subterrani anual, però molt per sota de la xifra de seixanta mil milions que, segons Intermón Oxfam, són desviats anualment a paradisos fiscals. L'evasió va a càrrec de les mateixes entitats a qui la presumptuosa ministra de Treball assegura que controlarà.