Carles Puigdemont accedia a l’alcaldia de Girona l’1 de juliol del 2011. L’endemà mateix explicava a aquest diari dues mesures immediates que ja tirava endavant: reobrir l’oficina de turisme de la Rambla i netejar el riu Onyar. Es va deixar tirar una foto a la plaça Catalunya observant l’estat del riu. Feia molta calor com aquests dies, el cabal era mínim com aquests dies (es podia passar d’un costat a l’altra amb un petit salt), i l’aigua estava estancada i plena de males herbes. Com aquests dies.
L’exalcalde va encarregar diversos estudis per millorar el tram de l’Onyar de davant del Mercat del Lleó. Una era abocar-hi aigua agafant-la de la Séquia Monar i pujar-la amunt per una canonada abans de deixar-la anar. Però era massa car. Una altra proposta era naturalitzar l’entorn del riu en aquest punt. Era tot ciment. Com ara. El projecte milionari, redactat per un gabinet extern a l’Ajuntament, no va tirar endavant per manca de fons europeus. Onze anys després d’aquella aposta, ningú hi ha fet ni una sola intervenció. La zona continua essent un solar de formigó.
Començaria a ser hora de fer-hi quelcom. Els beneficis serien enormes per multitud de factors que no cabrien en aquesta pàgina.