Es Còdol

Per als que no ho ?sapi?gueu, es Còdol és una roca que hi ha davant de la platja de Port Bo de Calella i per als fills del poble, de petits, ha representat una forma excepcional que defineix la vida. És gran, imposa i alhora és amable i arrodonida com l'esquena d'un elefant. Fa pensar que li hauria agradat ser una illa per mirar el poble sense estar-hi lligada. A Calella, com en altres llocs de la Costa Brava, les roques expliquen la vida, són dures, de colors curiosos, agrestes i atractives -perilloses-, estan plenes de vida, mort i amor, amaguen garoines, cabrots i les pagellides i les cargolines de la infantesa. Cada cala i roca conté un record, no gaire lluny sotgen les Formigues, rocam que desfila amb elegància en la gavineta de l'horitzó. A es Còdol hi rau la història, les envestides dels temporals, la caiguda i arriada de veles llatines, murmuris de pescadors amb boina, l'adorable silenci del "top less", l'energia de l'Ernestina, l'acordió de l'Alejandro, la mirada de Cuixart, l'Òscar, Maite, Cané, Pep Gilet, Raquel o d'en Juli i les seves poesies amagades dins d'un didal. La roca irradia notícies, d'allà tiràvem la gambina i pescàvem serrans i julivies, asseguts a dalt, ens imaginàvem que coneixeríem meravelles. Era veritat. A l'esquena en teníem una. Es Còdol regulava la vida com l'agulla d'una balança. A la dreta Cap Roig, a l'esquerra, la Guitarra. Érem mainada que escoltàvem aventures de Cap Verd i de Cuba. La vida dels calellencs, la d'abans i la d'ara, es recull des de fa més de vint-i-cinc anys en la magnífica revista del poble, Es Còdol, un document ple de sorpreses que parla sobre un territori gran d'història de vida senzilla.