Unió de Pagesos considera que el Departament de Territori i Sostenibilitat «no ha tingut en compte la contribució de l'activitat agrària i forestal en l'elaboració de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya», que esdevindrà Acord de Govern al juny. Segons l'organització agrària, aquest document, que ha de guiar les polítiques de conservació de la natura, «no s'ha basat en cap diagnosi sobre la situació a Catalunya ni reflecteix clarament la contribució que l'activitat agrícola, la ramaderia extensiva i l'activitat forestal exerceixen en el manteniment del patrimoni natural i la biodiversitat».

Per això, Unió de Pagesos demana al conseller Josep Rull que aquesta Estratègia «no s'aprovi amb precipitació» i que iniciï un procés de concertació amb les organitzacions agràries més representatives, ja que «ni el procediment d'elaboració ni els terminis, més curts dels previstos, s'ajusten als drets en matèria de medi ambient establers per la llei», segons UP. Segons l'organització agrària, «l'Estratègia catalana obvia el treball d'integració de la biodiversitat i la conservació del patrimoni natural en les polítiques agràries, d'acord amb l'Estratègia europea de biodiversitat per al 2020».

El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 destina el 42% dels fons a mesures de mitigació del canvi climàtic, actuacions sobre hàbitats i serveis públics ambientals (agroambient i clima, agricultura i ramaderia ecològiques, zones amb limitacions naturals i mesures forestals). Això ha fet, segons Unió de Pagesos, que Catalunya estigui per sobre de la mitjana de la Unió Europea en terres agrícoles amb contractes de gestió respectuosos amb la biodiversitat i manteniment del paisatge.

UP assegura que l'Estratègia catalana «no ha contemplat les pràctiques agrícoles regides pels condicionaments de l'ecologització del primer pilar de la Política Agrària Comuna (PAC)» i recorda que «Catalunya destina més del doble de superfície a la preservació de la biodiversitat del que estableix la normativa europea a través de les superfícies d'interès ecològic, a més de la contribució a través del compliment de la diversificació de conreus». Per al sindicat agrari, l'Estratègia catalana «hauria de considerar que Catalunya disposa avui d'un 30% del territori inclòs en figures de protecció (espais del PEIN, de la Xarxa Natura 2000 i espais naturals de protecció especial), molt per sobre del percentatge de l'Estat espanyol i només superat per tres estats de la Unió Europea (Eslovènia, Bulgària i Eslovàquia)». En aquest sentit, per al sindicat «allò prioritari no és tant incrementar aquesta superfície com la revisió d'espais protegits».