A quants catalans enganyarà Puigdemont?

Les cinc primeres pàgines del programa electoral de Junts a les eleccions catalanes de febrer de 2021 estaven dedicades a la independència de Catalunya: «Culminar l’activació de la declaració signada el 10 d’octubre de 2017 (...) El nou govern es comprometrà a dur a terme en aquesta mateixa legislatura els preparatius que li corresponguin per a fer efectiva la independència (...) La independència serà l’objectiu prioritari de l’acció de govern». Mentre va formar part del govern presidit per Pere Aragonès (ERC), Junts no va impulsar res del que prometia en el programa electoral, tot i que les forces nacionalistes havien sumat un 52% dels vots emesos, i ara tots aquells compromisos han desaparegut del programa amb el qual Junts+Puigdemont concorrerà a les eleccions del pròxim dia 12. L’amnistia, encara per aplicar, ho ha canviat tot.

El més agosarat que apareix en el programa dels exconvergents és que «el referèndum del Primer d’Octubre serà sempre la llavor de la reivindicació de qualsevol altre referèndum d’autodeterminació que es pugui celebrar en un futur» i que el seu objectiu és «impulsar les reformes que reclama el país i plantar-se davant de Madrid per a defensar els interessos de tots els catalans». La paraula «independència», com a objectiu polític, només surt citada superficialment en el preàmbul. En la resta de les 230 pàgines del programa, no hi figura. La paraula «autodeterminació» apareix tres vegades, i també de passada.

La declaració més atrevida que ha fet Carles Puigdemont les últimes setmanes és que «hem de preparar el país per si toca exercir la unilateralitat». La resta és pura retòrica, com el que va dir en una entrevista al diari Ara quan li preguntaven si volia culminar la independència: «Necessitem refer la unitat (...), que va fer possible l’1-O, gestionar molt bé l’autogovern i preparar-nos amb el coneixement que ara tenim perquè quan tinguem les condicions de mobilització i de majoria social que ho permetin puguem arribar fins al final». Res, pura xerrameca. Igual que el dia de Sant Jordi quan va dir que «és urgent pel país que aixequem la moral de la gent, que és la moral de la victòria. Aixequem el cap, deixem de mirar cap avall. Centrem-nos en allò que sabem fer tan bé que meravella el món». Unes frases que podria pronunciar qualsevol polític populista de qualsevol partit a qualsevol lloc del món.

Quan el programa electoral de Junts+Puigdemont diu que «cal una llei de finançament per a Catalunya que cedeixi a la Generalitat els impostos generats a Catalunya» i que «aquesta llei ha de permetre traspassar a l’Agència Tributària de Catalunya les competències íntegres per tal de recaptar tots els impostos», no estàs complint cap mandat de l’1 d’Octubre, ni preparant el país per a una independència, sinó que estàs anunciant unes propostes d’un govern autonòmic dintre de l’Estat espanyol. Els cinc punts que figuren en el fulletó de 14 pàgines amb les principals actuacions que planteja Junts+Puigdemont pels primers cent dies de govern són: «1. Impuls econòmic; 2. Repte demogràfic (immigració); 3. Llengua; 4. Refundar l’administració; 5. Cohesió territorial». La independència no surt ni citada.

«Toca èpica per parar el 155, Illa i concentrar tot el vot en Puigdemont» escrivia aquesta setmana a la xarxa X Toni Strubell, el que fou president d’ERC a Girona anys enrere i que d’un temps ençà és un fanàtic puigdemontista. Doncs, ni èpica, ni res. Si Carles Puigdemont fos elegit president, extrem que no descarto, no només no sortirà al balcó de la Generalitat a proclamar la independència, sinó que al Parlament tampoc no es repetiran plens com els del 6 i 7 de setembre de 2017, ni tindrem un nou 1 d’octubre, ni un 10, ni un 27 d’octubre. Puigdemont no dirà mai que ha mentit des del primer dia, ni que tot era de fireta, ni que no tenien estructures d’estat, ni que res estava preparat, més enllà de fugir amagat cap a Bèlgica. Però, no, no ho tornaran a fer ni ells, ni tampoc ho faria aquest extravagant tàndem format per Ponsatí i Graupera en l’impossible cas que guanyessin. Fer soroll, amenaçar i mantenir Catalunya paralitzada, si governen, tot el que vulguin, però res més. El dubte és a quants catalans tornarà a enganyar (o es deixaran enganyar amb un somriure als llavis) el 12 de maig fent-los creure que Catalunya serà un estat independent. Perquè, com ha escrit l’historiador Ruiz-Domènec «els debats sobre el procés sobiranista han fet perdre la distinció entre la veritat i la mentida».

Subscriu-te per seguir llegint