Quatre anys després de convertir-se en el primer gran èxit marca Netflix, House of Cards es manté en forma gràcies a un joc entre provocació i paral·lelisme amb la política real que encara sorprèn fins i tot els seus protagonistes, tal com reconeix Michael Kelly (Doug Stamper). «Espero que no hi hagi un Frank Underwood en la política real, faria por», bromeja Kelly, en referència a l'ambiciós personatge que encarna el seu col·lega Kevin Spacey, durant una recent visita a Buenos Aires.

L'estrena de la quarta temporada, el passat 4 de març, amb tots els capítols disponibles alhora a tot el món a través de la plataforma digital, s'esperava com un dels grans esdeveniments del calendari de sèries de 2016. Coincidint amb unes de les primàries nord-americanes més sorprenents dels últims anys, l'ambiciós i implacable matrimoni Underwood es juga també la Casa Blanca i, per assolir els seus objectius, no dubta a posar en marxa la pitjor maquinària possible.

Al costat de la parella protagonista, s'hi troba el fidel i inestable Doug Stamper, cap de personal d'Underwood. És l'home que s'encarrega d'amagar els draps bruts, d'extorsionar i de tancar boques quan és necessari. «No és un mal tipus, tampoc és només un soldat, és un home complicat que ha fet algunes coses dolentes. Però no crec que sigui una mala persona. No faria el que ell fa però l'entenc», explica Kelly sobre el complex personatge que construeix a la sèrie.

L'actor, de 47 anys i originari de Filadèlfia, assegura que aquesta temporada es troba «definitivament» entre les seves favorites per com «enganxa» la trama. És, a més, un retorn amb trames més «boges» i amb més dosis d'emoció que l'anterior. «La tercera temporada està inspirada en el que passa quan veus els personatges fallar i la quarta se centra en com es tornen a aixecar» assegura l'intèrpret.

Encara que Kelly fa broma amb la possibilitat que els passadissos i despatxos en què es fa la política «de veritat» amaguin secrets tan foscos com els de House of Cards, encara se sorprèn quan els guions prediuen coses que després passen a la vida real. «La sèrie es grava un any abans, així que el fet que algunes coses passin a la vida real sempre em deixa al·lucinat. Aquest any era inevitable que les primàries dels Estats Units coincidissin amb les nostres, però era difícil pensar que passaria quelcom semblant amb Ku Klux Klan», va dir en referència a un dels temes que afecten la campanya del protagonista , de forma una mica semblant al que va passar al candidat republicà Donald Trump, avalat públicament per l'exlíder del grup d'extrema dreta.