Coincidint amb el dia en què el partit tenia una patata calenta interna (dos dels membres de l’executiva s’han quedat de moment fora per falta de suports), Junts va fer pública la ponència política que debatrà en la segona part del congrés, després d’haver escollit els càrrecs. El text és explosiu perquè preveu una segona volta del referèndum de l’1-O, per dur a terme un punt d’inflexió i culminar el procés d’independència. Un procés sense terminis, però de ruptura mitjançant la desobediència civil i l’atac als interessos econòmics de l’Estat. Això també suposa obrir la porta a sortir del Govern si aquest no camina cap a aquesta direcció. ERC va mostrar poca sorpresa i poca indignació davant aquesta amenaça, que poques hores després va ser diluïda pel portaveu del partit.
La ponència, com es podia preveure, carrega contra l’estratègia d’ERC de la taula de diàleg, que considera que ha estat no només inútil sinó contraproduent per a l’independentisme: «desmobilitzant el propi moviment i assenyalant internacionalment que el conflicte català està en vies de resolució». En contraposició al diàleg, què proposa exactament Junts?. Un període de «preparació» de la independència al qual no posa, aquesta vegada, terminis. «No serà curt ni fàcil», s’afirma. Es dedicarà, entre altres coses, a preparar-se per als costos «que caldrà assumir en termes repressius». Els factors que segons Junts poden accelerar aquest pla són el referèndum escocès, les sentències europees sobre Puigdemont o la situació econòmica espanyola. I aquí es queda. Quant a tornar a «activar» la declaració d’independència, Junts només afirma que es farà «en el moment adequat», després d’una mobilització permanent i un acord polític. La decisió final, proposen, la decidiria una «assemblea de representants».
Aquest pla es concretarà amb un mandat a tots els càrrecs del partit, inclòs per tant el Govern, que adverteix que la seva «obligació» és dur a terme polítiques que redueixin el pes de l’Estat a Catalunya i augmentin el suport a l’independentisme. Tot això per afectar negativament els interessos econòmics de l’Estat, segons s’afirma en el text, atès que segons Junts «la palanca econòmica» és fonamental, juntament amb el desgast reputacional d’Espanya. Per això proposen la sobirania energètica catalana i la «desconnexió econòmica». Sempre segons aquest mandat, el partit avaluarà el pacte amb ERC en el Govern. De fet, està acabant una auditoria per veure si serveixen per aconseguir un avenç cap a la independència. Per això «els consellers [de Junts] al Govern presentaran un pla per caminar cap a la independència des del Govern». En el proper debat de política general es presentarà un text amb mesures concretes de cada conselleria de Junts que facilitin el que anomenen la «desconnexió econòmica i política» respecte l’Estat. Una vegada es faci balanç del pacte amb ERC a la Generalitat, no es descarta adoptar cap mesura i «Junts plantejarà a les bases la possibilitat de continuar o no en el Govern o adoptar un altre tipus d’iniciatives adequades a la situació».
Torrents, repescat?
Però hores després de llançar aquest text, Esquerra va evitar escandalitzar-se i es va limitar a recordar que el Govern és independentista i republicà i seria sorprenent que Junts en sortís. El portaveu del partit, després de la reunió de l’executiva, es va limitar a dir que tot depèn del text final que s’aprovi al congrés del juliol.
I mentre es discutia sobre l’estratègia de Junts, el partit intentava respondre al vot de càstig a dos dels seus candidats a formar part de la direcció, David Torrents i Ester Vallès. A més, Torrents era candidat a secretari d’organització. Tot i que no van passar el tall mínim de vots, el partit no descarta que Jordi Turull torni a presentar els dos noms. En tot cas, serà, van afirmar, una proposta que mantindrà els equilibris amb el sector de Borràs. Un sector indignat pel toc d’atenció interna, que atribueixen a una maniobra de l’entorn de Turull.
