Si res no ho remeia, el curs escolar a Catalunya començarà al setembre com va acabar al juny: amb les espases enlaire entre els sindicats de professors i el Departament d’Educació i amb, per començar, dues vagues convocades, el dia 7 -inici de classes a secundària- i el 28 de setembre.
Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i Usoc van anunciar ahir noves mobilitzacions per forçar la reversió de les retallades a l’escola pública. El dia 7, el professorat es concentrarà a les dotze del matí davant del Parlament i el dia 28 sortirà a dos quarts de dotze des dels Jardinets de Gràcia de Barcelona en manifestació cap a la seu d’Educació.
Al marge d’aquests dos dies de vaga, el 5 de setembre, inici de curs d’infantil i primària, a dos quarts de sis de la tarda hi haurà concentracions davant dels ajuntaments. I les setmanes del 12 i del 23 de setembre, els sindicats han previst tancaments i assemblees. El lema dels convocants és «Fem-nos ingovernables. Comencem el curs sense normalitat».
Eli Pericàs, d’Ustec, va justificar ahir aquest «inici combatiu del curs» davant la «manca de voluntat real d’Educació d’arribar a un acord que permeti començar el curs amb la pau social que la comunitat educativa necessita». «El Govern i el president tenen el poder per fer la modificació pressupostària necessària per recuperar l’hora lectiva a primària i secundària i no han volgut resoldre el conflicte», va dir.
Pericàs va assenyalar que encara no és tard per tancar la crisi. «És possible arribar a un acord. Hi ha temps al juliol i l’agost per solucionar el conflicte i començar el curs amb normalitat, que és el que l’escola pública necessita després de dos anys de pandèmia i deu anys de retallades». En cas contrari, pensen mantenir la tensió. «Continuarem sortint al carrer fins que Educació ens escolti i obri una negociació real», va advertir Magda Romartínez, de CCOO. Va apuntar que, al marge de les mobilitzacions, «aquest setembre no serà normal per la manca d’organització per part del Departament i perquè el dia 5 encara hi haurà alumnat sense plaça assignada».
Després de conèixer la convocatòria de vagues, el departament de Josep González-Cambray va apel·lar a la «responsabilitat» dels sindicats perquè «aquest pugui ser un curs el més normal possible».
La secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, va tornar a posar sobre la taula l’oferta de recuperar l’hora lectiva a primària aquest setembre i, a secundària el curs 2023-2024, oferta que va retirar l’abril passat després que els sindicats la rebutgessin, però ho va condicionar a que hi hagi «un gran pacte social» entre el departament i els sindicats perquè el Govern pugui «prioritzar» les inversions.
Recuperar l’hora lectiva
Recuperar l’hora lectiva a primària suposaria incorporar-hi 1.463 mestres, amb un cost de 67 milions d’euros. El mateix a secundària permetria sumar 2.009 professors i requeriria una inversió de 104,7 milions. Els sindicats volen que es faci tot aquest curs. És una de les seves reivindicacions irrenunciables.
Aquesta oferta que ha reprès Gomà, i que segons va dir «sempre ha estat vigent», la va retirar el Departament a l’abril adduint que ja no era viable aplicar-la per motius tècnics relacionats amb el tancament de plantilles.
