La suspensió de Laura Borràs com a diputada i presidenta del Parlament deixa la cambra en una situació d’interinitat que, per ara, no esquitxa el Consell Executiu. Tot i que la líder de Junts disparés contra ERC per haver-la apartat -juntament amb els vots del PSC i la CUP a la Mesa-, acusant-los de no tenir «una altra expectativa que l’autonomia ni una altra motivació política que els seus respectius partits» i afegint que no n’hi ha estratègia unitària «ni al Govern ni al Parlament», el partit que lidera no trencarà la coalició. Tot i els contundents retrets de Borràs, el silenci regna en els dirigents postconvergents, i ERC destaca, com a rèplica, que la corrupció és una línia vermella i que ningú de Junts els ha amenaçat de deixar el Govern per executar el cessament temporal de Borràs.
El plantejament de Junts, aprovat al seu congrés, és que tot quedi a l’espera de l’auditoria que fa mesos que fan sobre el compliment de l’acord de govern i que, segons el resultat, sotmetran la decisió de sortir de l’executiu a les bases. En tot cas, el turullisme s’imposa, com va quedar reflectit en el conclave, i no es contempla una implosió. Destacats dirigents han plantejat cara a cara a Borràs que la seva estratègia -resistencialista, personalista i a l’atac contra ERC i la CUP- és equivocada i que ells, en el seu lloc, haurien dimitit. Però l’entorn de Borràs, minoritari en la formació, insisteix que ERC no persegueix el mateix objectiu que ells i que això és incompatible amb governar junts.
Després que els cinc vots del PSC, ERC i CUP s’imposessin davant l’únic vot de Junts a l’òrgan rector, en la reunió del qual va participar la llavors presidenta per defensar-se i es va retirar així que van començar les deliberacions per conflicte d’interessos, Borràs va quedar desposseïda de les funcions a l’instant. La reunió es va allargar gairebé dues hores, segons diverses fonts perquè la secretària postconvergent de la Mesa, Aurora Madaula, va intentar que l’assumpte es dirimís a la comissió de l’estatut dels diputats o que es demanés un informe previ als lletrats.
No va tenir èxit perquè el PSC, ERC i CUP van defensar que no hi ha dubtes sobre la «naturalesa corrupta» dels delictes que s’atribueixen a Borràs, per a qui la fiscalia demana sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental. Borràs va comparèixer després fent ús del despatx d’audiències i va disparar directament i de manera personalitzada contra els representants que li congelen l’escó, acusant-los de ser «còmplices» de la «guerra bruta» contra l’independentisme i de «vestir-se de jutges hipòcrites» fent ús d’un article «infame» -el 25.4- que va ser incorporat al reglament amb els vots de la CUP i Junts pel Sí per suspendre els diputats a qui se’ls obria judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Tot això per intentar fer saltar pels aires el pacte amb ERC.
Una líder sense límits que incomoda fins i tot els seus
Turull esmena Borràs
Però el secretari general de Junts, Jordi Turull, en un comunicat, va criticar la decisió d’ERC i la CUP per partidista, però va assegurar que el partit no alimentarà «la flama de la divisió» entre independentistes. I no va suggerir res pel que fa a sortir del Govern. ERC va recordar a Borràs que la corrupció és «una línia vermella» que allunya l’independentisme dels seus objectius. Però el més important: Marta Vilalta, portaveu republicana, va confirmar que ningú a Junts no ha plantejat en cap moment trencar els pactes.
La sortida de Borràs obre un escenari insòlit al Parlament. Tot i quedar suspesa, es nega a renunciar al càrrec, cosa que impedeix que es pugui elegir un nou president. Per això, la vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), assumirà «els drets, deures i atribucions» almenys fins que Junts faci una proposta a ERC per recuperar el comandament de la cambra que, segons diverses fonts, podria passar per la renúncia de Vergés i Madaula i tornar a sotmetre les candidatures al ple per intercanviar-se els càrrecs. D’aquesta manera, Junts es quedaria amb la vicepresidència primera i, alhora, la formació podria defensar que no ha substituït Borràs, deixant la cadira buida.