Diverses agrupacions locals de Junts per Catalunya han reclamat públicament al partit que convoqui una votació per decidir si la formació segueix o no formant part del Govern amb ERC. Aquesta és una de les conseqüències més significatives de la decisió del Parlament -amb els vots d’ERC i la CUP inclosos- de suspendre Laura Borràs com a presidenta de la cambra per l’obertura de judici oral contra ella per delictes vinculats a la corrupció. Es tracta d’agrupacions locals com les de Riera de Gaià, Creixell, el Catllar (Tarragona), Igualada, el Vendrell i Argentona, així com l’executiva comarcal del Tarragonès, segons fonts consultades per Europa Press.
Fa temps que els dirigents fidels a Borràs reclamen aquesta sortida del Govern. No en va ja eren poc partidaris d’entrar a l’executiu, i va ser un acord a última hora del llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez, amb el llavors candidat Pere Aragonès, el que va fer possible el pacte de legislatura, avalat per les bases de Junts amb un 83% de vots favorables. El secretari general de Junts, Jordi Turull, s’ha limitat per ara a emetre un comunicat en el qual rebutja avivar el foc de la divisió amb ERC, més enllà de criticar la decisió de republicans i cupaires de votar a favor de la suspensió de Borràs.
L’assumpte està generant un enorme sisme polític i emocional en el si dels diferents grups i faccions de Junts. A les xarxes socials ha aparegut un compte que fingeix ser de les joventuts de Junts en el qual s’assenyala i personalitza la invectiva contra els cinc diputats de la Mesa del Parlament que van votar a favor de l’aplicació del reglament per suspendre Borràs. Es tracta de missatges agressius dels quals les joventuts de JxCat, la JNC, no es fan responsables.
Renúncies
En aquest context convuls, Demòcrates, el partit sobiranista que va sorgir d’Unió, que va pactar amb ERC i ara compta amb una diputada en el grup de Junts, va anunciar que estudiarà si deixa de donar suport al Govern pel que qualifica com a «renúncies» de la Generalitat als plans secessionistes després de la reunió de la taula de diàleg amb el Govern central i els acords que es van adoptar en aquesta cita a Madrid. Demòcrates ha avalat Borràs davant ERC i la CUP.
Un dels sotracs del terratrèmol provocat per la suspensió de Borràs i la seva agressiva resposta va ser una concentració minoritària de suport a la presidenta de Junts a les portes del Parlament, en la qual es van insultar periodistes i polítics, entre ells la parlamentària d’ERC Najat Driouech, a qui van qualificar de «mora de merda». Els grups parlamentaris, començant per Junts, van condemnar els fets i la mateixa diputada va denunciar, en una carta: «La República catalana que desitjo, el projecte independentista que represento com tants d’altres, no accepta el racisme». Driouech reclama en la missiva a «tots els que tinguin responsabilitats polítiques» el fet d’aixecar murs contra el racisme.
A la carta, la republicana afirma que espera que des de l’independentisme es tingui més en compte la condemna a aquests casos. «Segurament, la línia vermella la vull més clara amb qui comparteixo objectiu polític. El racisme és intolerable i vagi per endavant el meu rebuig frontal a qui embruti el moviment independentista i debiliti la societat amb mantres racistes inadmissibles», va escriure la diputada republicana.
«Trencar el silenci»
Driouech assegura que publica la carta i «trenca el silenci» perquè «el silenci, en el fons, legitima els discursos d’odi». I és precisament això contra el que pretén lluitar. «Qui obre i blanqueja aquestes escletxes facilita el camí als que no volen reparar-lo. Són escletxes irreversibles, en molts casos, que contribueixen a fixar el marc que l’extrema dreta tant vol imposar amb falsedats i criminalitzacions: ells i nosaltres. I això és el que hem d’evitar. No els regalem l’opció de dividir-nos per aquí», afirma a la carta, segons ACN. La dona de l’expresident Carles Puigdemont, Marcela Topor, va donar suport a la parlamentària i va retreure a ERC que quan van transcendir comentaris despectius contra ella per part d’un dirigent republicà, no li demanessin disculpes.
