Tal com va confirmar fa una setmana la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en els comptes d’Esquerra, en referència a la negociació amb l’Estat, l’any que ve és inhàbil, tenint en compte que el cicle electoral comença al maig, amb les eleccions locals, i finalitza a la tardor (o al gener del 2024) amb els comicis generals. Per tant, tots els fruits que aquesta primera taula de negociació hagi d’oferir en aquesta legislatura han de ser recol·lectats abans del 31 de desembre.
I en aquest context, en el qual tampoc no és aliena l’aturada en les relacions que es va produir arran del Catalangate, els comptes republicans passen per prioritzar, en els contactes amb el Govern, l’eix de la desjudicialització per davant del de l’exercici del dret a l’autodeterminació. En una entrevista a TV3, el president va assenyalar que si assegurés que en els tres mesos que falten fins a aquest 31 de desembre d’aquest any s’aconseguirà un referèndum «estaria enganyant la ciutadania».
Tenint en compte que, en el millor dels casos, si les eleccions generals donen una majoria al Congrés que permeti la creació de la versió 2.0 de la taula de negociació, aquesta no es posarà en marxa, com a mínim, fins a la primavera del 2024, el president va aprofitar per assenyalar que si les urnes a Espanya conformen una majoria al voltant del PP, la Generalitat «persistirà» en les seves reclamacions i que no s’aixecarà de la taula de negociació.
Paquet de mesures
Pel que fa a la desjudicialització, Aragonès va assenyalar que la reivindicació és la d’una amnistia que posi fi a la «repressió». Però, alhora, va reconèixer que l’objectiu és aconseguir un paquet de mesures que produeixin un efecte semblant a aquesta amnistia. I és que, sempre amb el principi de realitat al cap, els republicans són conscients que el Govern està tancat en banda a tramitar una mesura excepcional que tampoc comptaria amb el suport del Partit Popular.
Precisament la taula de negociació és el principal punt d’enfrontament entre Aragonès i Junts, d’una banda, i l’ANC, de l’altra. «Aquesta estratègia», la de la solució del conflicte Estat-Catalunya, «va comptar amb l’aval de la ciutadania i és el primer punt de l’acord del pacte de Govern» va explicar, i, per tant, «no tindria gaire sentit que anés a una manifestació» que es convoca, precisament, contra aquesta estratègia.