La progressiva pèrdua de pes específic de l’ANC, i el desplaçament del centre de gravetat del procés cap al Palau de la Generalitat, sembla haver culminat. De ser el motor inicial del procés independentista -just fa 10 anys-, de fer tremolar Artur Mas amb el «president, posi les urnes» de l’època de Carme Forcadell, i de decantar la balança i forçar, amb el suport de Jordi Sànchez, la llista única de Junts pel Sí, el 2015, s’ha passat que el cap del Govern es tregui de sobre amb un gest de la mà l’últim «pla» de l’Assemblea. Ni més ni menys que declarar la independència d’aquí a un any.
El pla, fet públic per l’entitat a les portes de la Generalitat, mitja hora abans de reunir-se amb Pere Aragonès i al costat d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) parteix de la base que, en plena presidència rotatòria de la UE a les mans d’Espanya, i amb els ulls sobre el Govern de Pedro Sánchez, no hi hauria lloc per a la «repressió» policial, com fa cinc anys. A més, va afegir Dolors Feliu, respecte al 2017, «l’independentisme compta amb una sèrie de decisions judicials i dictàmens polítics», l’últim, el de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que dota de més «força» els postulats. I aquest és el pla que la presidenta de l’Assemblea va traslladar a Aragonès i a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en la trobada que Govern i entitats van mantenir durant gairebé dues hores.
A la sortida, bones formes i millors desitjos de l’Executiu de tenir una bona relació i, alhora, tremends cops d’espasa sobre el fons de la qüestió, la declaració unilateral d’independència (DUI). Així, segons Vilagrà, el pla de l’ANC «són proclames i desitjos que podem compartir però que no acosten gens Catalunya a la independència». I que el Govern «té l’obligació d’escoltar tothom», però que pla, definit i «guanyador», segons la consellera, només n’hi ha un, el referèndum pactat. Unes paraules que van enervar el vicepresident Jordi Puigneró, de Junts, que es va despenjar d’aquesta posició assegurant que no respon al sentir de tot el Consell Executiu.
Un nou «estat major»? «No estem en aquesta fase (amb l’ANC), sinó en construir confiança», va sentenciar la número tres del Govern. És a dir, bones paraules, però mantenint les distàncies. I és que, si l’estratègia passa per pactar amb l’Estat un referèndum, ja no cal una coordinació amb la societat civil organitzada. No hi ha urnes per amagar.
A més, la Diada encara cueja. I les conseqüències de la divisió en el si de l’independentisme són difícils de cauteritzar i encapsular-les a l’Onze de Setembre. Les picabaralles i crítiques són una mala base des d’on forjar aquest nou «estat major» independentista, tal com estan mirant de tirar endavant els dos partits majoritaris (ERC i JxCat). «Fa 48 hores ens deien botiflers» recordava un republicà per il·lustrar la dificultat d’una aproximació amb l’ANC.
Reafirmació de l’ultimàtum
A la sortida de la reunió, la presidenta de l’ANC es va fer doldre de l’«immobilisme» del president i vist que la primera part del seu lema disjuntiu de la Diada («independència o eleccions») no té cap opció de prosperar en forma de DUI el 2023, va demanar ja la celebració anticipada dels comicis al Parlament. Als quals es podrien presentar a l’empara d’una llista cívica.
Com és norma, no hi ha cap assumpte que afecta el Govern en què no surti l’altra gran divisió existent, entre ERC i Junts. Feliu es va veure per separat, per una banda, amb la part republicana de l’Executiu (Aragonès i Vilagrà) i, de l’altra, amb la postconvergent (el vicepresident, Puigneró). La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assenyalar que la trobada entre Puigneró i Feliu va ser de caràcter privat. Perquè la falla que separa ERC de Junts pot acabar convergint amb la que divideix els republicans de l’ANC. Si l’entitat demana eleccions anticipades, aquestes podrien arribar després d’una eventual sortida de Junts del Govern?
Precisament Jaume Giró, titular d’Economia, va reclamar, a la roda de premsa posterior al Consell Executiu, esperar els esdeveniments, la negociació entre els dos partits, després de l’ultimàtum llançat fa 15 dies, però no va amagar que ell voldria que sorgís un acord d’aquestes converses i no haver d’abandonar el Govern. «No hi ha una única manera de ser independentista», va assenyalar el mateix Giró, en defensa de la part republicana de l’Executiu davant de les crítiques, increpacions i insults rebuts pels republicans diumenge passat. Giró, sibil·lí, va deixar clar que la voluntat de sortir del Govern no és, ni de bon tros, unànime al partit. «Si es planteja una consulta és que hi ha gent que pensa una cosa i gent que en pensa una altra», va dir.