L'arquitectura d'avantguarda és ecològica

Perqué l'arquitectura és alguna cosa més que projectar i construir edificis i com a art (esania) està subjecte a una ètica que evoluciona amb el temps -sempre al servei de l'home- necessita redefinir-se permanentment. Exactament per això s'han citat aquest cap de setmana una vintena d'arquitectes i experts a la finca Torreponsa de Riudellots de la Selva, propietat de l'arquitecte i catedràtic José Maria Torres Nadal, que ha organitzar el 1a Festivala d'Arquitectura Especulativa -sí, Festivala, en femení, per matar la cultura clàssica patriarcal-.

Aquests professionals no és revindiquen moderns perqué l'únic que pretenen és trobar formes de fer arquitectura ecològica i ecologitzant. Han palpat que la gent cada vegada té més sensibilitat per aconseguir establir formes més duradores de relacionar-se amb la natura i els seus recursos i a través d'una visió holística pretenen canviar el «sistema operatiu» de l'arquitectura i assentar les bases perqué aquesta sigui integradora amb totes les altres espècies. L'arquitectura ha de deixar de ser humana per fer-se orgànica i «interactuar amb la naturalesa».

Des d'avui a les cinc de la tarda i durant 24 hores seguides, el grup d'arquitectes generarà un programa de treball encaminat a buscar formes de relacionar el seu art amb la Terra i integrar l'alteritat en tota la seva essència -humanitat, fauna, flora-. Una mena de permacultura arquitectònica que forçosament obliga a incorporar l'ecologia a l'estètica. Els resultats d'aquesta Festivala s'exposaran al públic a partir de les cinc de la tarda, quan Torreponsa quedarà oberta per tothom.

Entre els tallers que es realitzaran, destaca el de Torres Nadal que inspirant-se en la figura del Tió -«que s'alimenta del menjar de rebuig i després caga regals»- alimentarà un heura durant 24 hores amb un poema de Federico García Lorca «i ella cagarà estrelles». O la d'un grup d'Alacant que recrearà una tradició xamànica «per medir el camp d'una manera diferent i expulsar els dimonis». L'important no és aquesta pràctica sinó el que representa perqué, a fi de comptes, el xaman agrimensor «va ser un personatge capaç d'entendre la naturalesa», una pràctica que l'arquitectura moderna ha deixat de banda. Ja no interessa l'arquitectura monumental sinó «que s'entengui com un servei a la biodiversitat.