El territori aposta per l'aigua d'altres rius per resoldre el problema del Ter

«El problema del Ter és un problema de país». Aquest va ser el missatge que el Consorci del Ter, la plataforma Aigua és Vida i els usuaris i regants del Baix Ter van llançar fa uns mesos en una reunió per analitzar la precària situació del gran dels rius gironins. Ahir, representants d'aquestes tres entitats van tornar-se a trobar per donar una resposta a aquest plantejament.

L'escenari va ser la presentació del llibre de l'escriptor i columista de Diari de Girona, Quim Curbet sobre el seu recorregut literari a través del Ter. I la resposta del territori (ben representat pels 61 municipis del consorci, l'entitat ecologista i uns dels principals usuaris del riu) no va poder ser més clara.

La recepta definitiva per guarir els mals del Ter és «la interconnexió de conques fluvials catalanes». O sigui, treure aigua de rius com el Segre o l'Ebre per salvar el Ter, i de pas, calmar la set dels cinc milions de catalans que es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona i que depenen del gran tub que desvia el cabal del riu a l'alçada de Susqueda.

«La solució no és màgica ni fàcil. Tot el que es pot fer per estalviar aigua a Barcelona ja s'ha fet. Connectar conques seria la solució definitiva als mals hídrics del nostre país», va assegurar Ponç Feliu, gerent del Consorci.

Pau Masramón, d'Aigua és Vida, va subratllar-ho, tot i que amb matisos. «És la quadratura del cercle. Però fer això vol dir inversió. Vist com s'ha tractat el Ter, jo si fos lleidatà no hi estaria gaire d'acord». I Narcís Illa, portaveu dels regants, va sentenciar. «Segur que a Lleida no hi estarien d'acord. Ara, Girona ha de ser solidària però amb el grau que toca».

Recentment, el Departament de Territori ha posat fil a l'agulla a començar a recuperar aigua pel Ter mitjançant la reutilització d'aigua del Llobregat i la captació d'aigua de mar mitjançant les dessaladores.

Però, a jutjar pel debat posterior a la presentació del llibre, el territori gironí percep aquestes solucions com a pedaços que no resolen el problema de fons.

Aigües de l'Ebre i del Segre

Només les aigües del Segre, de l'Ebre i de les seves respectives conques poden salvar el Ter. Però com es pot obrir un meló així sense fer enfurismar la gent d'aquells territoris? I, sobretot, com portar-ho a terme sense que treure aigua d'aquests rius suposi repetir els errors comesos amb el Ter?

Els tres ponents reunits a la Fundació Valvi van apuntar en la mateixa direcció. «L'estalvi en aigua de regadiu a les terres de Ponent és clau. Amb l'aigua que s'estalviaria en optimitzar i modernitzar els sistemes de rec per fer-los més eficients en fariem prou per no hipotecar el Ter», va recalcar Feliu. Masramón va recordar que «fer això vol dir diners que el Govern ha d'invertir», i Illa va recordar que a Girona (per raons òbvies) hi ha sistemes d'estalvi que ja estan en marxa i que poden marcar el camí, com per exemple el pla conjunt amb l'IRTA per conrear arròs sense necessitat d'inundar els camps, estalviant així un 25% d'aigua. «No són molt cars i està demostrat que funcionen», va sentenciar. Aquestes són les solucions definitives a llarg termini, però ahir les entitats també van donar receptes més immediates i urgents. «La ciutadania ha de reivindicar el Ter. Els seus gestos són necessaris», va dir Illa. Masramón per la seva part, va convidar els assistents a la palanganada que Aigua és Vida ha convocat el 4 de febrer al pont de Pedra de Girona per protestar contra la reducció del cabal del Ter.