Segueix-nos a les xarxes socials:

EL CAS D'UNA GIRONINA TRANSSEXUAL

Un calvari burocràtic amb final feliç

Després de dos anys saltant de tràmit en tràmit, la palamosina Laia Cruañas ha pogut presentar els papers per aconseguir el canvi de nom i gènere al Registre Civil de Girona

Un calvari burocràtic amb final feliçMARC MARTÍ

Fa aproximadament dos anys, Laia Cruañas començava un procés per fer el canvi de nom i gènere. Un tràmit que a priori no havia de ser excessivament complicat però que, a la pràctica, es va anar allargant amb molts documents entremig, un bon grapat de recel i, fins i tot, alguna experiència d'allò més desagradable.

De fet, el seu desig no es va poder materialitzar fins ahir, quan -acompanyada de diverses entitats gironines- va entrar als jutjats a presentar de nou tota la documentació, i en va sortir amb una resposta afirmativa, a l'espera dels documents definitius que rebrà d'aquí a un mes i mig.

El cas de Cruañas es remunta al 2016, l'any que va decidir fer el pas per formalitzar el seu canvi de gènere. «La meva doctora de Trànsit em va enviar les dues cartes que necessitava presentar per reclamar el canvi de nom: una seva i una segona de la psicòloga. Paral·lelament, vaig demanar la partida de naixement via seu electrònica al jutjat de Pau de Palamós, ja que em pensava que estava allà», explica.

La resposta va trigar pràcticament dos mesos a arribar, i quan ho va fer, va resultar que la partida en qüestió es trobava al Registre Civil de Girona. «Vaig notar que passaven de mi, suposo que perquè a l'apartat del motiu vaig posar canvi de nom per canvi de sexe», va apuntar. En un primer moment va insistir però finalment ho va deixar apartat fins a l'any passat, quan va veure una nova escletxa per reprendre el tràmit.

Canvi de nom sentit

El 25 d'octubre del 2018 es posava en marxa una modificació que permetia demanar el canvi de nom directament, presentant únicament el certificat digital de naixement. N'hi havia prou de declarar que se sentia del sexe corresponent al nom escollit perquè la petició fos atesa. D'aquesta manera, Laia Cruañas va optar per enfilar aquest camí.

«Hi vaig anar al novembre, i la noia que em va atendre va ser molt desagradable. Em va dir que no sabia de què li estava parlant i que aquesta opció no existia al BOE», va relatar, «la seva resposta final va ser que no podien fer-hi res i em va donar cita per al gener, posant en dubte la vigència dels meus documents».

Finalment, la noia va aconseguir el certificat de naixement via digital, a través d'internet. Juntament amb els dos informes mèdics que ja tenia i un certificat d'empadronament, ho va presentar tot ahir -dos mesos després- acollint-se sobre la base de la llei del 2007 que li permet canviar no només de nom, sinó també de gènere (el canvi impulsat pel Govern espanyol i la Direcció General dels Registres i el Notariat només preveu el nom).

Ara aquests han estat acceptats, i Cruañas podrà culminar el procés que la reconeix oficialment com a dona, amb el nom que ella prefereix. A partir d'aquí, podrà canviar també tota la resta: el DNI, els diferents carnets o les targetes de crèdit.

«Un tràmit rutinari»

Laia Cruañas té clar que tot aquest periple administratiu s' ha originat arran de «la manca d'una llei estatal» i és per aquest motiu que vol fer públic el calvari que ha viscut. «La veritat és que molesta, perquè per un costat et trobes gent que no t'atén correctament i, per l'altre, no disposes d'una llei que et doni suport. Si existís, tot seria més senzill», va apuntar. Un altre dels punts que va lamentar és que fins fa ben poc el canvi de gènere era tractat com una malaltia mental. De fet, en un dels dos informes se li diagnostica disfòria de gènere, un sentiment de disgust amb el gènere que es té atribuït en néixer.

A la cita dels jutjats, no hi va anar sola, sinó acompanyada de diferents membres de la Comissió Unitària 28 de Juny (dins d'aquesta s'hi poden trobar associacions com el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Girona Orgullosa, o el Grup de Lesbianes de Girona). De fet, el representant de l'Espai LGTBI , Pau Gàlvez, va aprofitar la convocatòria per denunciar que no es poden acceptar aquestes situacions com una «realitat» dins l'àmbit de les comarques gironines. Per Gàlvez, «no pot ser que s'hagin d'ajuntar totes les entitats per fer un únic tràmit que hauria de ser rutinari» i és per aquest motiu que «demanem a les administracions que sigui més senzill».

Prem per veure més contingut per a tu