Segueix-nos a les xarxes socials:

La necessitat d'una transformació radical del sistema

El Departament d'Educació i els Moviments de Renovació Pedagògica inauguren oficialment el curs amb un debat sobre innovació

La necessitat d'una transformació radical del sistemaaniol resclosa

La necessitat d'«una transformació radical dels pilars del sistema» i la certesa que «en educació fa anys que no estem dient res de nou» són dues afirmacions, aparentment contraposades, que es van pronunciar dilluns en el debat inaugural del curs 2019-20; dos punts de vista d'experts que, amb perspectives diferents, van confluir en una diagnosi: cal reflexionar i definir l'escola d'avui dia.

El Departament d'Educació a Girona va substituir el format de conferència habitual en les inauguracions oficials de curs pel del diàleg, una decisió fruit de la voluntat de «donar rellevància als moviments gironins -coorganitzadors de l'acte- i no a un especialista en concret, tal com va explicar el director territorial, Martí Fonalleras, abans de començar.

Sobre el punt de partida del debat -moderat pel periodista Pau Rodríguez-, «Repensar l'educació des de les xarxes i la innovació», van intercanviar impressions la subdirectora de Funció directiva i Lideratge Pedagògic del Departament, Iolanda Arboleas, i el professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i membre del programa de Millora i innovació de la formació de mestres, Enric Prats. Arboleas va dirigir l'institut de Sils, un centre que va néixer lligat a la innovació, un concepte que per als detractors es limita a una «moda» -ella va reconèixer que aquesta opinió li «fa mal».

La professora va afirmar que «ens hem d'atrevir a transformar de manera radical els pilars del sistema» i va defensar fer-ho de manera que el canvi sigui «sostenible» en el temps. En la seva opinió, innovar implica un «estil horitzontal, compartir», i el treball en xarxa és la manera que tenen «els professionals per créixer i els centres per evolucionar».

La primera rèplica d'Enric Prats va ser per apuntar que «fa molts anys que no estem dient res de nou», i que «molts docents treballen per projectes perquè és una moda» i no per convicció. El pedagog va posar la manca de recursos sobre la taula i va subratllar la importància de determinar «cap a on va l'educació, què ofereix» i quina és «la funció de l'escola».

Els docents, guies de l'alumnat

Uns objectius compartits per Arboleas, qui va considerar que la innovació passa, justament, per reflexionar sobre aquestes qüestions i definir-ne d'altres com ara «la relació amb els alumnes». La subdirectora va defensar «l'autoritat dels docents i els educadors, perquè són els guies» dels estudiants, alhora que cal aconseguir un model respectuós, inclusiu i que no expulsi cap alumne del sistema; «un principi bàsic» també per a Prats. Respecte la manca de recursos, va admetre que «és evident» que en falten però va negar que sigui motiu per no innovar; de fet, va afirmar que «els centres en entorns amb més dificultats són els que s'han transformat més».

El rol del docent va ser un altre punt clau del debat -al final del qual també va intervenir el públic-, on Iolanda Arboleas va remarcar que «també som educadors» i va reivindicar el pes dels equips docents, així com un lideratge «inclusiu» de les direccions. Per Enric Prats, a més d'altres coses, «el docent ha de ser un apassionat per aprendre».

Prem per veure més contingut per a tu