«Algun dia estaré en una casa, tindré menjar, feina...»

Anass Makhfi va marxar de la ciutat de Beni Mellah, al Marroc, quan tenia 17 anys, ara fa un any i mig. Allà estudiava batxillerat i vivia amb els pares i una germana, però un horitzó sense futur laboral el va determinar a migrar cap a Europa.

Com la majoria de joves del programa, Makhfi va emigrar d'acord amb la família i, com molts altres, va creuar l'estret de Gibraltar en pastera. A Tànger, va esperar el moment quinze dies i, quan va arribar, va estar divuit hores al mar -sobretot de nit- amb una setantena de persones més. Ja en terra espanyola, no va tenir temps de pensar gaire res perquè la policia el va detenir i el van derivar a un centre de menors a Algesires; per traslladar-lo, després, a un altre de Granada. En aquest hi va estar sis mesos, fins que va fer 18 anys i es va quedar «al carrer».

El seu pla era viatjar a Itàlia en tren -on té família-, però es va trobar a fora del centre sense passaport i les circumstàncies van fer que acabés anant en autobús a Girona. D'això en fa mig any i des de llavors viu al carrer i dorm a la UNED des que va començar el fred intens.

Càritas Diocesana de Girona va ser la seva porta d'entrada al projecte de SER.GI, on -diu- «estic millor perquè t'ajuden molt, en el menjar, els papers, el treball... en tot». Ara, estudia català a l'Escola d'adults i a la pregunta d'en què li agradaria treballar respon, amb un somriure que mostra tota l'estona, «mecànic, cuina, tot... només vull feina». Malgrat les dificultats, continua decidit a quedar-se i descarta tornar a casa «perquè al Marroc no hi ha res. Aquí és dur, però allà és pitjor».

El seu company de programa, Badradene Achraou, té el mateix convenciment que aquí poden construir-se una vida millor. Ell va deixar el Marroc amb 17 anys i, en el seu cas, vivia a la ciutat berber de Nador. D'això en fa dos anys -ara en té 19- i abans de trepitjar la península va estar en un centre a Melilla. Per travessar l'estret, Achraou no va haver de pujar a una pastera com Anass Makhfi, sinó que ho va poder fer en ferri; una diferència de la qual ambdós fan broma.

Achraou va estar contractat a la planta de muntatge de bicicletes d'Ecosol a Vilablareix i és l'únic dels 21 nois del programa que té permís de treball. Per ell, es tracta de «millorar una mica» perquè «quan arribes estàs perdut, al carrer»; però es mostra segur que «no em puc quedar tota la vida al carrer, algun dia estaré en una casa, tindré menjar, treball... a poc a poc». Un optimisme que acompanya de crítica països com Espanya o Itàlia, als quals recorda que «només venim per millorar una mica la vida». Per ara, han comprovat que quan van a buscar feina o fan qualsevol activitat «la gent pensa que ets un lladre», diu Makhfi, i que la policia els identifica «sense fer res». Achraou resumeix, acostumat, una situació quotidiana: «Sempre portes el NIE, l'ensenyes i ja està perquè, si no, has d'anar a comissaria».