Catalunya és la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol que vacunarà els nois contra el virus del papil·loma humà (VPH) i seguirà la línia d’alguns països europeus on ja fa anys que s’administra. La notícia ha estat molt ben rebuda per experts i sanitaris, ja que la mesura permetrà que es garanteixi la protecció enfront de la infecció del VPH tant en nois com en noies i, a més, que hi hagi equitat entre tots dos sexes. A més, contribuirà a la reducció d’alguns càncers que han anat en augment, a causa del papil·loma humà, com és el cas dels tumors d’orofaringe.
El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que s’estima que el 85-90% de les dones i dels homes sexualment actius adquiriran en algun moment de la seva vida. Fins ara, el calendari de vacunacions de Catalunya només recomanava la vacunació contra en noies als 11-12 anys i en persones amb condicions de risc. Però un cop revisada l’evidència científica, es va presentar la proposta de vacunació també per als nois al Consell Assessor de Vacunacions a Catalunya.
D’aquesta manera, en el cas de la província de Girona, el curs vinent hi haurà uns 4.500 nois que cursaran 6è de primària i que, per tant, podran rebre la vacuna.
Actualment, els vaccins administrats a Catalunya protegeixen contra 9 dels més de 100 tipus de VPH existents i representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues anogenitals. Des que la vacunació en noies als 11-12 anys va començar a implementar-se fa més d’una dècada, va provocar la disminució de més del 60% de la incidència de les berrugues anogenitals en noies d’entre 16 i 19 anys.
«És important vacunar a les escoles perquè així ens assegurem que s’arriba a tothom»
Protecció directa i indirecta
Aquesta vacunació ha donat protecció indirecta en nois i homes, amb la reducció d’un 4-6% de les berrugues genitals i la reducció de certs genotips, alhora que ha donat també protecció indirecta a noies i dones no vacunades. És per això que la inclusió de la vacuna en nois compleix criteris d’equitat i igualtat en conferir la protecció directa.
«La vacuna s’ha anat millorant amb els anys i cada vegada és més efectiva, a més ajudarà a augmentar la immunitat de grup i farà que s’acabi reduint la incidència d’algunes malalties, com el càncer de cèrvix», explica la coordinadora de Promoció i Salut Comunitària a Girona, Joana Terrades. També destaca que la vacunació es dugui a terme a les escoles, ja que «és la manera més segura de poder arribar a tothom», concreta.
D’altra banda, Terrades especifica que «és molt important vacunar-se abans de tenir relacions sexuals, per això hem optat per aquesta franja d’edat». Malgrat tot, recorda que per tal de garantir la protecció contra les malalties de transmissió sexual i el virus del papil·loma, és molt important fer ús del preservatiu i, en el cas de les noies, participar en el cribratge de càncer de cèrvix.
La vacuna està formada per dues dosis que s’administren en sis mesos de diferència. L’any passat, a la Regió Sanitària de Girona se’n van posar 11.453, dada que engloba les noies d’11-12 anys i població de risc.
Augment de càncers
L’oncòleg de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a Girona, Jordi Rubió alerta de l’augment d’alguns tumors pel papil·loma humà i mostra especial preocupació pel càncer d’orofaringe. El primer país a alertar-ne el creixement va ser Estats Units, quan investigadors van adonar-se que la majoria de càncers provocats pel tabac, com el de laringe o faringe, anaven en descens, mentre que el d’orofaringe creixia. «Es va comprovar que el papil·loma n’era la principal causa, degut a noves pràctiques sexuals», concreta Rubió.
« Investigadors dels Estats Units van començar a alertar del creixement del càncer d’orofaringe pel virus»
L’augment d’aquesta incidència ha arribat més tard a Catalunya, però ara ja se’n té constància. De fet, segons dades registrades, entre els anys 2003 i 2005, la incidència del càncer d’orofaringe era de 2,5 per cada 100.000 habitants i any a Girona. Mentre que el 15% d’aquests van ser causats pel virus del papil·loma humà. D’altra banda, entre el 2016 i el 2018 la incidència de tumors va pujar fins a 3,9 per cada 100.000 habitants i any. Finalment, el papil·loma humà en va ser la causa de fins al 36%.
En definitiva, Rubió ressalta que aquestes dades evidencien la «necessitat» que la vacuna contra el papil·loma humà sigui efectiva tant en nois com en noies. A més, afegeix que el virus també és causa de càncers de penis i de canal anal, que també han augmentat.
Els pediatres aconsellen la vacunació també dels nens
La vacunació contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH) -el causant més gran de malalties de transmissió sexual en l’àmbit mundial- redueix els càncers tant en homes com en dones. Per això, els pediatres defensen que per aconseguir eliminar els tumors associats al VPH a Espanya s’abordi la infecció sense distinció de gènere. És a dir, que la vacunació davant del virus s’estengui també als homes perquè totes les persones són transmissores i poden patir les conseqüències d’aquesta malaltia. De moment la Generalitat de Catalunya és l’única administració a Espanya que ho farà.
Aquesta recomanació de vacunar també els nens és una de les principals conclusions d’un estudi que es va presentar a Madrid el passat 3 de març, Dia Internacional de la lluita contra el VPH. María Garcés-Sánchez, pediatre i experta en vacunes, va defensar la vacunació en homes contra aquest virus i va explicar que el més convenient és que aquesta punxada es produeixi abans de l’inici de les relacions sexuals perquè, va explicar, la resposta d’anticossos és més gran quan més jove és la persona.
Més d’un 80% de les persones sexualment actives contrauran la infecció per virus del papil·loma humà en algun moment. És responsable d’un 5% de tots els tumors i està relacionat amb gairebé el 100% dels càncers de coll d’úter, el 40% de càncer de penis, el 40% de càncer de vulva i el 90% de càncer d’anus, entre d’altres.