La supressió del conegut com a Tren Bala, arran de les obres en les infraestructures ferroviàries, ha obligat a usuaris ripollesos d’aquest ferrocarril a buscar alternatives per arribar a temps a la feina i tornar a ser a casa a una hora raonable. La santjoanina Laia Capdevila va afavorir-se del teletreball durant la pandèmia, però actualment la seva feina a l’Institut Català de Finances com a cap de control i gestió comptable, l’obliga a baixar a Barcelona tres cops per setmana. El Tren Bala la deixava prop del seu lloc de treball abans d’iniciar l’horari laboral a les nou del matí, i tornava amb un tren semidirecte que a les vuit del vespre li permetia ser de nou a casa. Però dilluns de la setmana passada va adonar-se que aquesta logística s’havia capgirat, i la seva forquilla horària s’eixamplava exageradament.
Adaptant el refrany que afirma que a grans mals, grans remeis, la Laia va crear un grup de WhatsApp per posar-se en contacte amb persones en la mateixa situació. En poc més de dues setmana ja s’ha conformat un grup de nou ripollesos -eminentment santjoanins pel seu àmbit social immediat- que s’organitzen per baixar amb cotxes particulars a la capital catalana. La seva primera opció va ser parlar amb el Consell Comarcal del Ripollès per fer pressió davant l’operador ferroviari. La Laia, que és regidora d’ERC a Sant Joan, de seguida va veure que la cosa anava per llarg, i va preferir fer-ne via.
L’objectiu de planificar els desplaçaments perquè els dies que no teletreballen puguin baixar amb cotxe i dividir-ne el cost, ha estat efectiu. Durant aquestes dues setmanes i mitja ja han fet mitja dotzena de viatges. Utilitzen una aplicació per calcular-ne el cost, que han establert al voltant dels catorze euros. Quan són quatre persones al vehicle, els surt un euro més econòmic que baixar en tren, que els suposava prop de 4 euros i mig. «I a més ens estalviem els retards habituals de la Renfe», explica la Laia. A final de mes liquidaran deutes, amb l’esperança que s’hagi incrementat el nombre de persones del grup.
El contratemps que se’ls ha presentat no és prou complicat perquè la Laia s’hagi replantejat de viure a Barcelona entre setmana, ja que «tinc la vida muntada aquí dalt i vull seguir-hi vivint». En plena pandèmia va plantejar-se instal·lar-s’hi, però només va durar-hi una setmana. «Quan has tornat al poble, és complicat fer marxa enrere», afirma. Ara fa deu anys que la Laia treballa a Barcelona, i prèviament hi havia estudiat a la Universitat, època durant la qual sí que hi havia de pernoctar.