La Comissió Europea manté oberta, a hores d’ara, la investigació sobre les subvencions per part d’administracions públiques a Ryanair per operar des de l’aeroport de Girona-Costa Brava. Es tracta d’una investigació que va començar fa gairebé deu anys, el 2013, i que es va ampliar el 2020, quan la Comissió va considerar de forma preliminar que aquestes ajudes, en format d’acords de promoció, haurien pogut ser il·legals. Davant d’això, l’organisme va decidir ampliar la investigació i demanar explicacions a Espanya per confirmar si aquesta visió inicial s’acabava confirmant. A hores d’ara, aquesta recerca continua oberta, segons han confirmat a Diari de Girona fonts de la Comissió Europea. Tot i això, assenyalen que no en poden donar més detalls ni preveure quan s’acabarà.
La investigació europea va començar l’any 2013, arran de la denúncia d’una companyia que se sentia perjudicada per les ajudes de les administracions públiques -a través de l’Associació per a la Promoció i el Desenvolupament de les comarques gironines (AGI), que inclou la Diputació i la Generalitat- cap a Ryanair perquè operés des de Vilobí, que estarien emmascarades sota la forma d’acords de promoció. I és que la normativa europea prohibeix subvencionar les aerolínies perquè s’estableixin en un aeroport determinat, ja que això atempta contra el lliure mercat. Per tant, calia que la Comissió Europea discernís si aquells acords de promoció eren realment acords comercials o, si per contra, es tractava d’ajudes encobertes.
Per això, l’organisme va demanar explicacions a l’Estat sobre la qüestió. Tot i que un portaveu comunitari va afirmar en aquell moment que la investigació no se circumscrivia només a Ryanair, totes les mirades van recaure sobre l’aerolínia irlandesa, que n’hauria estat la principal beneficiada. Mai es van arribar a fer públiques les quantitats exactes que hauria rebut -ja que, segons les administracions implicades, depenien de diversos factors-, però en aquell moment es va calcular que la quantitat s’hauria pogut situar al voltant dels cinc milions d’euros anuals.
Després que l’Estat espanyol -com a interlocutor amb la Comissió Europea- confirmés l’existència d’aquests acords, a través dels quals Ryanair hauria rebut pagaments com a «incentius de màrqueting» des del 2004, el febrer de 2020 l’organisme europeu va emetre una resolució on considerava de forma «preliminar» que aquests acords podrien ser, efectivament, ajudes d’estat il·legals perquè Ryanair mantingués la seva activitat a Girona i Reus. Per això, va anunciar que ampliaria la investigació - tot sumant-hi nous contractes de màrqueting- i que demanaria més explicacions al govern espanyol. El seu objectiu era, segons va indicar, determinar si la seva visió inicial s’acabava confirmant.
Pocs dies després d’aquesta resolució europea, el Parlament va instar el Govern a revisar els contractes de promoció amb Ryanair. Va ser una proposta presentada de Ciutadans que va comptar am b el suport de tots els grups de la cambra excepte Junts i ERC, que ja estaven al Govern. Un dels més contundents de va ser la CUP, que va criticar que l’aerolínia irlandesa «monopolitzés» les subvencions.
Més de dos anys després, la Comissió Europea manté oberta encara aquesta investigació. Preguntada per aquest diari, fonts de la institució confirmen que la investigació continua oberta, però assenyalen que no en poden donar més detalls ni preveure quan s’acabarà. Segons asseguren, es tracta d’una investigació en profunditat que vol donar la possibilitat a totes les parts d’explicar-se, i que això no té per què condicionar els resultats de la investigació.
Més sospites als aeroports de Charleroi, Angulema i Dortmund
Ja fa temps que la Unió Europea té la lupa posada en els acords de promoció de les administracions públiques amb companyies aèries, al considerar que poden ser subvencions encobertes, cosa que va en contra les directrius europees.
L’any 2004, la Comissió Europea fins i tot va emetre una resolució en què obligava Ryanair a tornar part de les ajudes de fins a quatre milions d’euros que havia rebut del govern regional de Valònia, a Bèlgica, per promoure l’ús de l’aeroport de Charleroi. L’organisme europeu va considerar que les ajudes eren il·legals, ja que distorsionaven la lliure competència. Al cap d’un temps, tanmateix, el Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea va anul·lar la decisió.
L’any 2012, tanmateix, la qüestió de les ajudes públiques a aerolínies -i de nou, concretament a Ryanair- es van tornar a posar sobre la taula. Aquell any, la Comissió va reprendre la investigació sobre Charleroi, i la va extendre als aeroports francès d’Angulema i l’alemany de Dortmund. De nou, l’argument tornava a ser el mateix: que les subvencions discrecionals d’administracions públiques a determinades companyies condicionaven el lliure mercat.
