Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El transport emet un 41% dels gasos de la província de Girona

En segon lloc se situa la indústria (22%) i la tercera posició l’ocupen l’agricultura i ramaderia, amb un 19% · Les comarques gironines són les que tenen una major xifra de vehicles per habitant

Trànsit de camions a l’AP-7, a l’alçada de Girona nord. | ANIOL RESCLOSA

El transport és el responsable de la major part de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle a les comarques gironines: concretament, d’un 41%. Així ho indica la nova edició de l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2016-2019, que el departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va presentar divendres passat. No es tracta d’una dada sorprenent, ja que, segons recull el mateix informe, la província de Girona és la que té un major nombre de vehicles per cada mil habitant, sumat al fet que es tracta d’un territori de pas pel transport internacional, especialment de mercaderies.

Segons aquest informe, el segon sector que genera més emissions a la província de Girona és la indústria, amb un 22%, i en tercer lloc se situen l’agricultura i la ramaderia, amb un 19%. Més enere ja es troben la gestió de residus, que genera un 8% de les emissions, i els serveis i el sector residencial, amb un 6% cadascun. De tota manera, Girona i Lleida són les dues províncies catalanes que menys contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya: a totes dues, l’any 2019 s’hi van produir 4,6 milers de tones de CO2 equivalent, molt lluny dels 24 milions de tones que es produeixen a Barcelona (on la indústria i el transport comparteixen el lideratge de les emissions, amb un 32% cadascun) i els onze milions de tones de Tarragona, on l’energia (les centrals nuclears) i la indústria, amb un 35%, són els sectors més contaminants.

Emissions dels gasos hivernacle

Emissions dels gasos hivernacle Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Gairebé 700.000 vehicles

En total, a les comarques gironines hi ha gairebé 700.000 vehicles registrats, als quals s’hi han de sumar tots els vehicles de pas que creuen la demarcació, sobretot per l’autopista i la N-II. La major part dels vehicles registrats són turismes (n’hi ha uns 420.000), seguits de camions i furgonetes (113.000). Més enrere hi ha les motocicletes (96.400) i ciclomotors (42.300).

L’informe subratlla que el sector del transport genera diverses emissions de contaminants, tot i que la quantitat de gasos depèn de factors com el tipus de vehicle (antiguitat, potència o tipus de combustible que utilitza), el tipus de via o les característiques de la conducció. Però sigui com sigui, l’increment de la demanda de mobilitat de la ciutadania i les previsions respecte a l’evolució del nombre de vehicles i de desplaçaments han fet que el sector del sector s’hagi convertit en el principal consumidor d’energia, i com a conseqüència, el principal emissor de contaminants a l’atmosfera. Per tant, la Generalitat veu imperatiu anar cap a una mobilitat més sostenible a través del transport públic.

A més, l’informe també indica que el transport per carretera és el mitjà més utilitzat per a les mercaderies a Catalunya. En aquest cas, no hi ha dades per demarcacions, però el document apunta que el transport interregional -és a dir, amb origen i destí dins del territori català- és el que mou més tonatge.

Per contra, el transport ferroviari de mercaderies només representa un 2% del total, i s’ha anat reduint any rere any. És per això que l’estudi considera que la finalització del corredor ferroviari mediterrani podria revertir aquesta tendència.

Indicadors del Sistema Tarifari Integrat (STI)

Indicadors del Sistema Tarifari Integrat (STI) Transport públic Catalunya 2019

Ús del transport públic

Pel que fa a l’ús del transport públic, l’informe dedica apartats tant a l’autobús com al tren, tot i que a l’hora d’analitzar les dades cal tenir en compte que totes corresponen a abans de la pandèmia, ja que les restriccions de mobilitat i la instauració del teletreball van tenir un fort impacte en el transport públic.

Així, en el Sistema Tarifari Integrat de l’àrea de Girona, que integra 45 municipis on viuen més de 270.000 persones, es van fer durant l’any 2019 un total de 7.825 milions de viatges amb autobús, dels quals 3.531 van ser amb títols integrats. El percentatge de penetració global del transport en autobús és del 45,1%, molt lluny del 75% de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Pel que fa al transport ferroviari, Rodalies Girona va tenir uns 0,4 milions de passatgers durant el 2019, la mateixa xifra que s’havia registrat durant el 2015. Durant els anys posteriors (2016, 2017 i 2018) s’havia incrementat lleugerament, arribant a un 0,5%, però el 2019 va tornar a situar-se en el 0,4%

Pel que fa a les dades d’Avant, no n’hi ha exclusivament de les comarques gironines, però al conjunt de Catalunya van suposar dos milions de viatgers aquell any. Molts d’ells van ser treballadors que diàriament van de Girona i Figueres fins a Barcelona a treballar, ja que aquesta és una de les línies més utilitzades de tot l’Estat. De fet, el nombre de viatgers d’Avant va créixer significativament al conjunt de Catalunya entre 2015 i 2019, ja que aquest servei d’alta velocitat va passar d’1,1 a 2 milions de passatgers durant aquest període. El creixement, doncs, va ser de fins a un 82%. D’altra banda, pel que fa als trens Regionals, al conjunt de Catalunya van tenir 9,2 milions d’usuaris.

L’informe també recull dades del transport aeroportuari. Segons aquestes dades, l’aeroport de Girona-Costa Brava havia rebut 1,77 milions d’euros l’any 2015, mentre que l’any 2019 es va arribar als 1,9 milions . Per tant, hi va haver un increment del 9%, tot i que també s’ha de tenir en compte que la pandèmia ha tingut un impacte molt fort en aquest tipus de transport, que des de llavors no ha tornat a recuperar les xifres de 2019 a Vilobí d’Onyar.

Pèrdua de biodiversitat al conjunt de Catalunya 

L’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016-2019, presentat divendres passat per la Generalitat, s’estructura en sis grans àmbits: aigua, medi atmosfèric, biodiversitat, residus, energia i canvi climàtic. A més, també recull informació sobre economia verda i circular, transports i mobilitat, educació ambiental i gestió ambiental.

Entre altres aspectes, l’Informe constata que s’està perdent biodiversitat, tot i que en els darrers anys aquest indicador mostra una certa tendència a l’estabilització. Segons indica el document, les principals causes de la pèrdua de biodiversitat, no només a Catalunya sinó també a escala mundial, rauen en la destrucció d’hàbitats per la seva degradació i fragmentació, agreujada per l’ocupació directa del sòl i la dispersió dels assentaments urbans. D’altra banda, indica que «la intensificació agrària també contribueix als canvis d’usos del sòl que generen una simplificació dels ecosistemes».

Segons aquest document, a Catalunya hi ha 680 tipus d’hàbitats, dels quals 595 són terrestres i 85 marins. En conjunt, 99 pertanyen a la categoria d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), mentre que al conjunt d’Europa n’hi ha 198. Aquests hàbitats ocupen poc més del 33 % de la superfície del territori, i equivalen al 46 % de la xarxa Natura 2000. D’aquests 99 Hàbitats d’Interès Comunitari, 23 són d’interès prioritari (a Europa n’hi ha 61).

Compartir l'article

stats