Segueix-nos a les xarxes socials:

Una bona política de pactes

L'aposta del Sónar per l'electrònica de l'Estat es plasma en l'edició d'aquest 2016, que comença dijous, en un recorregut per una trentena de propostes de qualitat; l'equilibri que han trobat el Festival, els principals artistes de l'escena espanyola, el gran públic i la premsa és exemplar

Una bona política de pactes

Un bon acord és aquell que deixa satisfetes totes les parts implicades en la negociació. I, en aquest aspecte, el pacte a què han arribat el Sónar, els principals exponents de l´electrònica espanyola, el gran públic i la premsa és exemplar.

Com demostra l´edició de 2016 del Festival Internacional de Música Avançada de Barcelona, el certamen s´ha sabut beneficiar de l´efervescència creativa a l´Estat; els djs, productors i grups locals estan treient profit promocional de la millor plataforma internacional possible; els assistents descobreixen propostes properes que, sense el criteri dels organitzadors, potser els haurien passat inadvertides; i els mitjans de comunicació poden valorar la producció d´aquí segons els paràmetres aplicables en el context global.

A aquest equilibri no s´hi ha arribat de manera espontània. La trentena de participants espanyols que actuaran en els recintes firals de Montjuïc (Barcelona) i Gran Via 2 (l´Hospitalet de Llobregat) del 16 al 18 de juny, entre tòtems com New Order o Jean-Michel Jarre, suposen la materialització d´una ferma aposta del Sónar, mantinguda des del principi i intensificada en els darrers anys.

Així, aquest modus operandi ha permès als impulsors del festival concentrar en la seva programació de 2016 una selecció d´allò més representativa de l´escena d´avantguarda a Espanya.

- Novetats, oportunitats: Quatre xous de màxima qualitat hi seran estrenats en exclusiva: En el nombre de, el retorn a la cita catalana en clau de denúncia social i reivindicació ètica de Niño de Elche + Los Voluble; HiperAsia, tercer àlbum i pel·lícula animada d´El Guincho; el duet inèdit format per bRUNA i Wooky amb el suport visual d´Alba G. Corral; i el trio reggae The Spanish Dub Invasion, apadrinats pel prestigiós Mad Professor.

En l´apartat del ball, hi sobresurten la sessió house de John Talabot; el tàndem de dos dels djs més rellevats del país, Zero i Chelis; i el set d´Alizzz, entre el hip-hop i el pop abstracte. Els vigilaran companys de cartell com els veterans Ángel Molina, Paco Osuna i Undo; el reconegut a escala planetària Coyu; o noms a la cerca de la seva oportunitat: entre altres, Noaipre, el col·lectiu Trill Squad, Cauto o Ilia Mayer, un geni ocult de l´intimisme que hi tocarà per primera vegada.

- Locals i visitants: La llista evidencia la varietat i l´heterogeneïtat de la tria. Els abrasius N.M.O, és a dir, Rubén Patiño i Morten Olsen, tenen poc a veure amb Awwz i les seves obres sintètiques; la foscor d´Strand queda lluny dels beats còsmics de Baelish; entre l´alquimia experimental de Lloret Salvatge i l´emergència de JackWasFaster, John Grvy i Talktome -tots tres en l´escenari que patrocina la Red Bull Academy- hi ha un abisme.

Tots ells conviuran sense complexos amb artistes de la talla de Laurent Garnier, Four Tet, Roots Manuva, Richie Hawtin, Santigold, A-Trak, Yung Lean, Bicep, Kölsh, Matías Aguayo, Jackmaster, Boys Noize, Alva Noto (en solitari o com Cyclo), Byetone, The Martinez Brothers, Magic Mountain High, James Blake, Flume, Jamie Woon, Kode9, Booka Shade o Eats Everything i talents amb gran projecció com Kelela, Mano Le Tough, Bob Moses o Red Axes. Amb respecte, sí, però sense manies.

- Ritmes globals: La mateixa estratègia a propòsit de la música espanyola ha pres força en relació amb els ritmes globals i el folklore revisitat. Sobre el mapa, es viatja d´Etiòpia (Mikael Seifu) a Colòmbia (Las Hermanas), de Jamaica (Congo Natty) a Ghana (Ata Kak); entre el catàleg d´estils, del shangaan electro (Nozinja) al house magrebí (Acid Arab), de l´electrònica andina (Nicola Ruiz) al folk otomà (Insanlar).

Gràcies al ventall de cultures que s´hi apleguen, el pianista clàssic James Rhodes -autor del controvertit llibre autobiogràfic Instrumental- apareix a la vora de la sensació del trap europeu, Yung Lean; el quartet de jazz-funk BadBadNotGood es juxtaposa al trio minimalista Dawn Of Midi; la provocadora Gazelle Twin mescla elements cinematogràfics, teatrals, tecnològics i sonors en contrast amb l´economia de recursos de la rappera Lady Leshurr, tot un fenomen a Youtube.

- Projecció exterior: L´Auditori de Barcelona i el Sónar reprendran la seva col·laboració -un altre bon pacte- amb la interpretació de Become Ocean, peça orquestral del compositor John Luther Adams, que serà dirigida per Brad Lubman i interpretada per l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Un parell d´espectacles estaran estretament connectats amb la fira tecnològica Sónar+D. En l´explícit Field, Martin Messier emprarà camps electromagnètics per produir sons. Myriam Bleau manipularà a Soft Revolvers quatre circumferències d´acrílic transparent com si estigués punxant uns peculiars vinils lumínics.

La defensa del gènere de quilòmetre zero ha portat igualment el Sónar a prestar una atenció especial al panorama nòrdic en les dues convocatòries d´aquesta temporada en les capitals d´Islàndia i Suècia.

Aproximadament 45.000 persones han passat aquest curs pels espais del festival a São Paulo, Buenos Aires, Santiago de Xile i Bogotà. Els promotors d´aquest esdeveniment cuiden la seva política interior, però també l´exterior. Per això els resulta tan fàcil aconseguir aliats i seguidors.

Prem per veure més contingut per a tu