Bosch: Les contraindicacions de la placa

Basada en les excel·lents novel·les de Michael Connelly, Bosch ha obert la seva tercera temporada reivindicant-se com una de les millors sèries policíaques en emissió. Ja no només perquè sap fer justícia als llibres, sinó perquè ofereix un retrat de la tasca policial en general, i de Los Angeles en concret, que defuig qualsevol sublimació.

Harry Bosch no és el típic agent de la llei que acostumem a veure en cinema o televisió. Traumatitzat per la violenta mort de la seva mare, investiga casos particularment tèrbols que l´emmirallen amb el seu passat i topen amb la metodologia dels seus companys de professió. Però és que, a més, les seves desventures van molt més enllà: per un costat, perquè la sèrie s´entreté molt més del previst a descriure la difícil gestió de les seves decisions emocionals; i per l´altra, perquè és tant una descripció del personatge principal com una precisa radiografia de la ciutat de Los Angeles, gairebé un purgatori on la violència és latent a cada cantonada.

Bosch, que ha estat sèrie després de ser votada pels usuaris d´Amazon que havien vist el seu (esplèndid) pilot, és un petit miracle televisiu pel seu hiperrealisme, poc comú pel que té d´epidèrmic, i també per la seva frontalitat a l´hora de tractar casos i temes escabrosos. No hi ha desassossec després de veure´n un episodi, sinó una sensació creixent d´incomoditat que t´apropa amb eficàcia a la complexa personalitat del protagonista. El pilar fonamental de la sèrie és, per descomptat, l´actor Titus Welliver, absolutament extraordinari en la pell d´un policia que arriba a semblar-nos tan ambivalent com aquells que pretén atrapar. El seu costat, grans secundaris com Lance Reddick (que sempre associarem al seu memorable personatge a Fringe), Jamie Hector, Amy Aquino, Madison Lintz i Troy Evans. Els fans, a més, hem començat a veure la tercera temporada amb una bona notícia: Amazon ja l´ha renovat per a una quarta. Ara només falta que se´n parli tant com es mereix.