El desencant de Russian Red

Russian Red va arribar a la música per amor a un home, usant les seves cançons per conquistar-lo, i per amor a un altre la va abandonar a la meitat d´una gira internacional fins que, uns anys després, ha retornat amb Karaoke, un nou disc en el qual retroba la seva veu a través de veus alienes. «M´havia desencantat una mica de la música», reconeix a la primera de canvi Lourdes Hernández (Madrid, 1985), la dona al darrere del pseudònim artístic d´un dels valors més puixants de la música alternativa espanyola, en una conversa pel llançament del seu quart treball d´estudi. La seva fugida del negoci, explica, va arribar quan va conèixer al seu marit, l´empresari immobiliari Zach Leigh, i va decidir «comprometre´m amb aquesta veritat». Amb una vida laboral i emocionalment estable ja no donava per a més aquell brollador compositiu de la «noia amb el cor trencat» que va il·luminar I love your glasses (2008), Fuerteventura (2011) i Agent Cooper (2013) .

Per aquell temps la música «era tot el que feia i podia complir els terminis de lliurament». Però després, en una exploració de si mateixa, va començar a dividir el seu temps entre altres facetes, com la d´actriu (a l´espera de projectes) o, sobretot, la de gestora d´una antiga església de Los Angeles reconvertida en espai per a esdeveniments. «Per a mi la música ara és molt més impuls i necessitat que ofici. Aquesta també ha estat la meva recerca en aquest impàs: què vull fer en la música i com», explica Hernández, que considera que «de tant en tant cal qüestionar-se les coses per tornar amb més força».

Sense una multinacional a sobre que li marqués els temps, han estat dos anys els que ha necessitat per forjar Karaoke (Holy Corb), autoeditat, produït pel seu cunyat, Aaron Leigh, i per la seva exparella, Brian Hunt, i integrat per versions de temes que componen el seu ADN musical, del Shout de Tears for fears a Don´t you want me de The Human League. «Vaig complir 30 anys i de sobte em qüestionava la necessitat d´explicar les meves històries. Aquestes cançons m´ajudaven a canalitzar les emocions, l´energia i necessitat de cantar com si fossin les meves pròpies composicions», indica.

El títol és «un gest de complicitat irònic» a una estètica que «li treu importància al fet de posar-se davant d´una cançó de Queen, per exemple», comenta l´artista, que tambéva portar al seu terreny el I want to break free de la banda de Freddie Mercury.

Un karaoke va ser, a més, el lloc on van començar a forjar-se aquestes cançons i l´espai que va començar a freqüentar quan fa anys va fixar la seva residència a Los Angeles. «No coneixia a ningú i aquest era un lloc on em podia trobar sovint amb la mateixa gent fent una cosa que era meva, cantar, com un element d´arrelament», rememora.

En els seus nous temes pot apreciar-s´hi el «refregit» de totes les influències de joventut, sobretot les directes, en composicions dels anys 80 i 90 (com All that she wants de Ace of Base), i les heretades de les escoltes d´altres, per exemple les maternes, per aquest motiu en el seu I´ll stand by you de Pretenders s´hi percep un cert influx de Mina. «Ja no s´escolten tornades així. Quan et fas gran, experimentes la música d´una altra manera i no s´aprèn el mateix d´una cançó pel que fa a sentiments. Això era com un intent desesperat de recuperar aquestes sensacions», afegeix. A més de tornar a l´estudi de gravació, Russian Red també ha recuperat les actuacions en directem i en els últims dies ha actuat a Madrid i a Barcelona.