El «diàleg» entre Manuel de Falla i Claude Debussy

El pianista català Daniel Ligorio estrena aquest dilluns al Palau de la Música el popurri Embruix a París, un «diàleg» musical entre Manuel de Falla, representant espanyol del nacionalisme musical, i el francès Claude Debussy, considerat el primer compositor impressionista. El concert pretén recrear musicalment les vivències i relats dels compositors el 1910 a casa del poeta Pierre Louÿs.

Els vuit episodis en què es divideix Embruix a París, que integren cadascun dues o tres peces compostes per Falla i Debussy, representen «possibles converses que van poder tenir» tots dos artistes en aquella reunió estival, a la qual van acudir pintors, músics, escriptors... i el pianista Ricard Viñes, un gran amic de Falla i de Debussy. Però les diferències entre tots dos (estilístiques, musicals i culturals) són les que configuren l'antitètic Embruix a París: «Debussy simbolitza la 'màgia', amb la seva música suggerent i etèria, mentre que Falla, l''embruix', directe i perceptiu», ha explicat Ligorio en declaracions a Efe.

L'obra comença cronològicament des de la «Infància», amb temes de joventut de Manuel de Falla i composicions de Debussy per a una audiència jove; a les quals segueix l'«Arribada a París» per part de Falla i totes les seves sensacions sobre el seu primer dia a la capital francesa. Aviat, no obstant això, començaran els tumults: en el tercer episodi, «Llum i tempesta», juguen entre elles l'optimista peça «Aragonesa» de Falla amb la plujosa, gairebé violenta, «Jardins sud le pluie» de Debussy.

En l'apartat «Tradicions», la música costumista de tots dos països i cultures s'entrellacen per donar pas a «Folklore i misticisme», cinquè episodi, que manifesta la influència oriental que va experimentar Debussy a meitat de la seva carrera i la compara amb les seves arrels místiques.

L'amistat entre Debussy i Falla queda reflectida en el fet que el músic francès, sense haver trepitjat Granada en vida, va poder compondre, a partir de les converses amb Manuel de Falla i fotografies en revistes, La soirée dans Grenade, en la qual va incloure l'escala àrab i l'acompanyament granadí. Després de la mort del seu col·lega francès, Falla va tenir part d'aquesta composició i la va utilitzar per crear l'homenatge «Pour le tombeau de Claude Debussy», que Ligorio incorpora per completar «Amistat», el sisè episodi del seu espectacle.