Amandine Beyer: «Per al violinista, interpretar Biber és com una marató»

«Per al violinista, interpretar aquestes sonates és com fer una marató, gimnàstica per a la ment i els dits». Així defineix Amandine Beyer, una referència del violí barroc a escala internacional, les Sonates del Misteri de Henrich Ignaz Franz von Biber que interpretarà diumenge a l’Auditori de Girona. La violinista francesa, acompanyada de la seva formació Gli Incogniti, tornarà a Girona amb una de les grans obres mestres del repertori barroc per a aquest instrument, un conjunt de sonates que requereix l’ús de quatre violins diferents i d’afinacions entre una peça i l’altra dalt de l’escenari. 

I és que el que marca les Sonates del Misteri de Biber, també anomenades Sonates del Rosari, és l’ús de la scordatura, és a dir, afinacions no convencionals del violí molt en boga a l’Imperi Austrohongarès al segle XVII. 

«Per l’intèrpret pot ser esgotador, però pel públic és una obra que convida molt a la meditació, a reflexionar sobre el que passa al món, s'acosta més a l’espiritualitat que a la religió», assegura Beyer, que amb Gli Incogniti va enregistrar les setze sonates l’any passat per a Harmonia Mundi. 

A Girona n’interpretarà deu, per les dificultats que implica, però el recital reproduirà «amb molta fidelitat» la narrativa de les sonates, un cicle que narra les diferents etapes de la vida de la Verge Maria escrit al voltant de 1674 però que no es va redescobrir fins a principis del segle XX. 

Amb més de vint anys de trajectòria, Amandine Beyer és una de les principals figures del violí interpretat amb criteris històrics en l’àmbit internacional. En aquestes dues dècades ha tocat en escenaris com la Philharmonie de París o el Carnegie Hall de Nova York i, tot i que fa anys que viu a Vigo, el cert és que no es prodiga especialment pels escenaris de l’Estat. L’any passat va ser al Festival de Música de Torrroella, però la seva única visita a l’Auditori de Girona va ser fa més d’una dècada.  

Fa 15 anys que exerceix la docència a la Schola Cantorum de Basilea, l’escola on es va formar, des d’on comprova amb satisfacció que «la música antiga està molt viva». «Hi ha moltíssim interès entre els músics joves, perquè la música antiga té una manera molt sana de viure la música, ètica i poètica, sense jerarquies i amb molt de respecte, pensada per gaudir l’alegria de compartir-la», assegura. 

Pel que fa als seus propers projectes amb Gli Incogniti, es mostra «molt il·lusionada» per interpretar Les quatre estacions de Vivaldi al costat de Rosas, la prestigiosa companyia de dansa belga que lidera Teresa de Keersmaeker, i amb qui ha compartit durant anys un espectacle basat justament en les Sonates del Misteri de Biber. 

Subscriu-te per seguir llegint