Tot va començar lluny de Mallorca. Concretament a Londres. A la capital britànica, en aquell maleït primer any de la pandèmia, Laura Serra estudiava piano clàssic i compartia pis amb el guitarrista Eirian Lewis. El seu germà, Pau Serra, la va visitar i van començar a parlar de la possibilitat d’iniciar un projecte musical conjunt, al qual s’hi van acabar sumant Lewis -al qual més tard substituiria Leire Corpas a la guitarra- i el bateria Joan Pérez-Villegas. Així va néixer Alanaire, un dels nous tresors sorgits de l’emergent escena balear. Diumenge vinent, a les 13 h a l’escenari de la Sala las Vegas de Sant Feliu de Guíxols i en el marc del festival de la Porta Ferrada, el jove quartet de folk, pop, jazz i electrònica presentarà Albor (Promo Arts Music, 2022), un primer llarga durada que arriba tot just un any després del celebrat EP de títol homònim.
«El nostre primer EP va tenir una rebuda molt bona perquè crec que era una proposta fresca pel que fa a estil musical. Sempre hem estat bastant autocrítics. El primer EP era una mena d’autoexploració amb el qual vam aprendre molt. Ara, amb aquest disc hem pogut desenvolupar millor el nostre propi estil» explica Laura Serra, cantant i teclista del grup que, tanmateix, i amb la vista ja posada en un segon disc d’estudi, adverteix que «encara ens hem de definir molt més».
Joan Miquel Oliver
Comptar amb un padrí que alhora exerceixi de mentor és sempre un factor molt positiu, especialment en el món de la cultura. En el cas d’Alanaire, aquest padrí ha estat ni més ni menys que Joan Miquel Oliver, compositor i guitarrista d'Antònia Font i un dels grans referents de l’escena musical de les Illes Balears. «Ens va fer les mescles de l’EP i també les d’aquest disc i, sobretot, ens ha ajudat moltíssim pel que fa a la sonoritat» destaca Serra que també detalla que l’autor de cançons com Alegria els va ajudar a il·luminar les seves melodies. «La nostra primera idea tirava molt cap a sonoritats més fosques amb seqüències greus i ell ens va reconduir una mica» recalca la cantant, que també recorda com Oliver, en els seus primers passos, els va aconsellar sobre com s’havien de moure dins de la sempre complexa indústria musical.
Pel que fa a les influències del projecte, Serra destaca principalment noms internacionals de la talla d’Alabama Shakes, Radiohead, Jacob Collier o Bombay Bicycle Club. «En aquest primer disc ens hem centrat sobretot a desenvolupar la música i hem donat menys importància a les lletres» apunta sobre un treball gestat entre Mallorca, Suïssa, Canàries i Gal·les -indrets en els quals els membres del grup han anat residint- que tot i les aparences defuig la complexitat per trobar refugi en una singular senzillesa.
El dret al «dolce far niente»
Entre els onze talls que integren Albor, tots ells cantats en català, destaquen Desitjau-mos sort, A ull, Desperta, No m’ho esperava o Dret a sa peresa, un tema que reivindica el dret al dolce far niente, el concepte italià que fa referència a la necessitat de fugir de la rutina, descansar i gaudir sense temor de la improductivitat. «Els quatre membres d’Alanaire som persones molt productives. Com a músics, sempre estem practicant. El missatge d’aquest tema és que tot i que estar molt bé treballar i ser productiu, també és necessari passar temps sense fer res, tumbar-se a la platja, descansar i desconnectar» afirma Serra.
Al voltant de la cada dia més influent escena musical balear, amb noms com els de Maria Hein, Salvatge Cor, Amulet, Maria Jaume, Cabot o Da Souza, Serra considera que «sempre hi ha hagut molt de talent, amb un gran bullici d’artistes». «No obstant això, en els darrers anys -afegeix- s’ha generat una comunitat més compacta en la qual ens coneixem i ens ajudem entre tots».
