Tal com ell mateix reconeixia poc després de l’inici del concert al Festival Cap Roig, Sergio Dalma tenia moltes ganes de tornar-hi perquè s’hi sent «com a casa». «Ahir estava a la Bisbal i tothom em deia, ens veiem demà a Calella». Tot i així, el cantant, que resideix a Púbol, també admetia estar nerviós perquè notava «més pressió per actuar per veïns i amics que no pas per la premsa o la crítica».
L’actuació, finalment, va superar les expectatives amb escreix, ja que tothom en va sortir satisfet. Ja des de l’inici la complicitat amb el públic va ser instantània i, amb les interpretacions dels temes del seu darrer disc, Alegría, alguns en català, ja es va posar el públic a la butxaca.
«Vull que ho passeu molt bé, que tothom senti el concert com vulgui, ara que ja no hi ha limitacions, i si el marit vol dormir, que dormi», bromejava Dalma, davant d’un públic amb alta presència femenina. De fet, aquesta afirmació també anunciava la part més íntima i acústica del concert, en la qual va versionar alguns èxits, tant personals com d’altres autos, com Solo para ti, Jardín prohibido, El mundo o Te amo, entre d’altres, acompanyat només per un contrabaix o un piano. També va homenatjar Lluís Llach, amb una versió de Que tinguem sort. Segons explicava l’artista de Sabadell, el seu gran objectiu era «cantar com si ho féssim a prop de la vostra oïda». En aquesta part es va mostrar especialment còmode i proper, amb molta qualitat tant pel que fa a la veu com el domini de l’escenari, on interactuava amb els seus sis músics, amb qui va demostrar una gran connexió. Els va anar presentant, un a un, i explicava anècdotes compartides, tot demostrant que sentia una gran admiració cap a ells.
«Ja hem trencat el gel, ara és el moment de ballar». Amb aquesta declaració d’intencions, la reacció del públic va ser immediata i es va aixecar dels seients per ja no tornar-hi a seure, al ritme de temes com Imaginando i Donna. La sorpresa de la nit va arribar amb Fuego en el alma, quan de cop va desaparèixer de l’escenari i es va passejar per tota la platea mentre l’interpretava, literament, com si fos a casa seva. Les càmeres dels mòbils es van encendre a l’instant per poder immortalitzar aquest moment i, inclús, alguns fans es van fer una selfie amb ell. «Ara ja ens podem tutejar», bromejava Dalma, donant més mostres de complicitat.
Seguidament, va tornar a l’escenari per encendre’l amb El diablo dentro per acabar de convertir Cap Roig en una autèntica festa. Abans que arribés la part final més esperada, va interpretar Cuidaré, Morir de amores, La vida empieza hoy i la mítica Galilea.
El cantant va deixar per al final del recital, l’únic solidari del Festival, les seves balades més exitoses, les cançons que tothom coneix per remarcar l’emotivitat i transcendència del concert. Bailar pegados, Será porque te amo, Yo no te pido la luna, Tú i la intergeneracional Gloria.