Mami, una cançó autoproduïda, li va canviar la vida. Mentre el sector de la música patia com mai pel confinament, a la canària Zuleima González la pandèmia li va servir d’impuls per fer de Ptazeta un dels noms indiscutibles del rap en espanyol. Tant, que ha signat un contracte amb la discogràfica nord-americana Interscope, el segell de Lady Gaga, Eminem o Billie Eilish. Immersa en una gira «de bojos» aquest estiu, Ptazeta té previst actuar a l’Acústica de Figueres la setmana vinent.
«Per sort, a mi la pandèmia no em va frenar, em va impulsar, perquè la vida era a les xarxes i jo era allà, amb Mami», diu la cantant canària, que dels seus inicis només lamenta no haver pogut tenir contacte amb el públic des del primer moment.
D’aquell primer single nascut en un estudi casolà que es va viralitzar gràcies al confinament i al coronavirus, ha passat a xifres de vertigen, com els 85 milions de visualitzacions que suma la seva col·laboració amb Bizarrap a Youtube.
«Al principi era xocant, jo estava acostumada a anar a treballar, a una rutina... i de cop estava totalment bolcada en la música. Costa acostumar-se que et mirin i et diguin coses, m’encanta, però és difícil», assenyala.
Amb col·laboracions amb músics com la cantant Aitana, Ptazeta diu que juga a «saltar d’un gènere a l’altre», sense perdre de vista mai el rap. «Per mi tot el rap, perquè el rap és poesia i d’aquí en surt la música», declara, si bé remarca que el que més li agrada és «compondre i provar de tot, per saber fins on es pot arribar».
Ho fa «treballant sempre en equip i en família», al costat del seu productor Juacko, amb qui ha tret el seu primer disc, The Party en la casa, i amb qui vol continuar comptant tot el fitxatge per Interscope, un pas necessari «per seguir pujant» en el sector musical.
Un dels trets que més defineixen la música de Ptazeta són les lletres feministes i el fet de cantar sobre les relacions entre dones.
«Les meves cançons estan destinades a les dones, obvi. Estic acostumada que surti aquest tema a les entrevistes i no em molesta, ho entenc, és la pregunta. Ho entenc, però molaria que un dia fóssim tantes i que cantar a una dona fos tan normal per la gent com ho és per mi, que no s’hi fes incís i jo fos simplement una noia que canta i rapeja», continua Ptazeta.
Tot i això, diu, se’n sent «orgullosa», per ella i «pel col·lectiu». «Al final, tots sumem i com més barreres es trenquin millor», assegura.
Respecte al paper de la dona en l’escena urbana, és optimista: «jo vaig molt a la meva bola i no em poso en el debat dels sexes, però cada cop més veig més fortes les dones i es parla més de les fèmines de la indústria. Això anirà a més».
Divendres que ve, a Figueres
Divendres vinent Ptazeta s’estrena a l’Acústica, on, juntament amb grups com Oques Grasses, Sopa de Cabra, Catarres o Doctor Prats serà una de les caps de cartell d’una edició totalment gratuïta i sense restriccions després de dos anys marcats per la pandèmia.
Actuarà el dia 2, passada la mitjanit, a la plaça Catalunya de Figueres i promet «festa al màxim amb bon rollo». «En el directe, jo vaig a passar-m’ho bé i a que tothom s’ho passi bé, sempre des del bon rotllo i la bona vibra, que és el que em representa», apunta.
«Vam començar en un moment estrany, i aquest estiu per fi puc veure la cara al públic. Comencem, per fi, a viure els concerts de veritat, amb la gent saltant i gaudint», indica.
