I si la mort de Walter Benjamin no es va deure a un suïcidi per sobredosi de morfina, com s’ha dit sempre? S’ho pregunta Santi Vancells, metge titular de Portbou durant quinze anys, impulsor del projecte de la Fundació Internacional Benjamin-Portbou i autor del llibre Una veritat difícil. Walter Benjamin a Portbou: crònica d’una ferida malcurada.
Editat per Comanegra, el llibre està a mig camí entre la història, la crònica negra i la novel·la psicològica i qüestiona el relat entorn de la mort d’un dels filòsofs més importants del segle XX a Portbou, fugint de la persecució nazi, i relliga la història de Benjamin amb la d’aquest petit enclavament fronterer.
Des del coneixement mèdic i la investigació biogràfica, Vancells impugna el relat que s’ha fet entorn de la mort de Benjamin, el suïcidi, i també la gestió de la seva memòria. Per l’autor, les poques hores que el filòsof va ser al poble han deixat «un trencaclosques amb indicis dispersos» que han fet «posar molt d’èmfasi en el suïcidi i no en el cúmul d’injustícies i incomoditats» que es van produir aquell 25 i 26 de setembre del 1940.
«S’ha donat per suposada la sobredosi de morfina sense qüestionar els detalls i des de tots els punts de vista, també el mèdic, és insostenible», diu Vancells, que presenta el llibre aquest dijous (19.00) a La 22 de Girona.
«La morfina provoca una mort gairebé immediata i l’agonia de Benjamin dura unes 12 hores. A més, no la feia servir amb finalitats suïcides sinó per prescripció mèdica, amb una potència baixa per mitigar el dolor de la malaltia cardíaca que patia», apunta el metge, que recorda que a l’alemany li van trobar una radiografia a sobre, «probablement era la prova que li va donar el cardiòleg per tractar-lo».
«Els mèdics són uns, però hi ha altres indicis, com els intents de Benjamin la nit del 25 de setembre de parlar amb el Consolat Americà a Barcelona i amb la secretaria de l’Institut Social de Frankfurt perquè l’ajudin. No té sentit demanar ajut i injerir morfina al cap de poc sense esperar la resposta», assegura Vancells, que ha volgut donar veu als testimonis que van assistir a les darreres hores de l’autor de la teoria de l’Àngel de la Història.
«Si fem una lectura conjunta de les proves, fa pensar que la causa de la mort va lligada amb una complicació del problema cardíac que patia, probablement va morir d’un edema agut de pulmó» assenyala Santi Vancells.
Tot i això, l’autor remarca que el llibre vol anar més enllà de trobar la causa de la mort del pensador berlinès. La «veritat difícil» a què apunta el títol aborda altres qüestions, com la complicitat del franquisme en la persecució nazi, el paper d’espectadors que van tenir tants catalans en el pas del filòsof per Portbou, i la passivitat amb què van enfrontar-se al relat que s’anava construint. «El suïcidi allibera i pot tranquil·litzar, perquè atorga la responsabilitat a Benjamin i difumina l’actuació de tothom que hi intervé, tant dels qui executen ordres com dels qui callen», assevera.
«Quan parlem de Benjamin ens exclamem i en realitat, això continua passant cada dia, perquè essencialment del que es tracta és de parlar de la mort injusta d’un innocent que després de travessar la frontera es creu lliure i en realitat no ho és», continua, remarcant que tot i que no vol «culpabilitzar ningú».
La memòria del filòsof
El llibre, diu, és en realitat un recorregut a partir de tres experiències: «Benjamin neix deu anys després que Portbou esdevingui municipi, la seva història i la del poble es creuen el setembre del 1940 i continuen vinculades amb la figura de David Karavan, que fa que la seva memòria es mantingui viva», continua l’autor, que com a coordinador del Projecte Internacional Benjamin-Portbou durant cinc anys, va treballar amb l’artista israelià per divulgar la figura del filòsof.
«He intentat lligar la curta estada que va fer a Portbou i la relació d’alts i baixos i expectatives que no s’han concretat mai entorn d’ell, però que sembla que ara sí que tiraran endavant», diu Vancells sobre el projecte de la Casa Walter Benjamin a Portbou. Està convençut que la iniciativa entorn de la memòria i el pensament de frontera podria treure «Portbou del cul-de-sac» i situar-lo a l’eix Girona-Perpinyà.