El periodista i presentador Àngel Casas va morir la matinada d’aquest dissabte als 76 anys. Personatge popular i icona de la comunicació per la seva llarga trajectòria en diferents mitjans, aquest veí del barri de Sants de Barcelona va ser un dels rostres més coneguts en la televisió dels anys 80, en el naixement de TV3, per, sobretot, el programa Àngel Casas xou. Casas va ser el pare d’un format pioner i ambiciós de talk show -per on van circular nombroses estrelles de Hollywood- que va estar en antena des del 1984 fins al 1988 i pel qual va guanyar el Premi Antena d’Or de Televisió l’any 1984. A la iniciàtica televisió pública catalana va arribar després de destacar, entre altres, en la seva faceta de divulgador i crític musical en el programa Musical Express, de TVE.
En els últims temps, la salut d’Àngel Casas, que es va jubilar el 2014 després d’una etapa com a director de Barcelona Televisió (Betevé), càrrec que va obtenir després de guanyar un concurs públic, era molt delicada. El periodista havia sofert una malaltia rara que, entre altres coses, va derivar en l’amputació de totes dues cames i un trasplantament de ronyó. Al setembre de 2020 va anunciar la seva retirada de la vida pública a conseqüència de l’esmentada malaltia en un comunicat en les xarxes socials amb un títol carregat humor i sarcasme: «Medical Mistery Tour».
Més enllà de la popularitat adquirida en la televisió, també extensa ha estat la seva carrera radiofònica -allí va començar, en la històrica Ràdio Joventut- i en premsa escrita -com a columnista, cronista i crític musical-, així com la seva obra literària, que va conrear a partir dels 2000. Aquest mateix any va publicar L’agonia de Bakunin (Editorial Univers), un llibre de sis relats en els quals retratava la Barcelona actual. La seva trajectòria li va valer una Creu de Sant Jordi (2007), guardó que va sumar a, entre altres, dos premis Ondas (1972 i 1986). Cronista d’una època, Casas va retratar en el setmanari Tele/Estel l’efervescència del carrer Tuset (convertida aquests anys en la pomposa Tuset street), epicentre de la gauche divine.
Per tot això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, periodista de formació, va recordar a Àngel Casas com «un mestre de periodistes». Ho va fer ahir a través de Twitter on va reivindicar al presentador com un «comunicador mordaç i innovador» que «deixa una empremta inesborrable dins i fora de la pantalla petita».
Currículum extens
Nascut el 17 d’abril de 1946, va iniciar la seva trajectòria a l’escola que per a molts periodistes de la seva quinta va ser Ràdio Joventut. Va passar a la Cadena SER on va presentar durant anys el programa Trotadiscos (espai que li va valer el premi Ondas l’any 1972). També va impulsar la revista musical Vibracions.
El debut televisiu li va arribar l’any 1977 de la mà de Televisió Espanyola en el programa musical Popgrama, al costat de Carlos Tena i Diego A. Manrique, el pas previ a dirigir el seu propi espai, del Musical Express (1980-1983). Després va venir l’esmentat Àngel Casas xou, i posteriorment va anar alternant ràdio i televisió: el magazín El sermó de la Cadena SER, Un dia és un dia a TV1 i, ja en els noranta, Tal qual, Els uns i els altres i Això és el que hi ha. Encara faltarien programes com Temps era temps (2001) i Totes aquelles cançons (2004), tots dos a TV3, Catalunya, parada i fonda i l’espai d’entrevistes Senyores i senyors (2004-2007), aquests una altra vegada en TVE (La 2).
Algunes de les escenes més icòniques de la televisió dels anys vuitanta i noranta han quedat gravats a la retina dels espectadors gràcies al pioner Àngel Cases.
