«Fa molt temps que tenia ganes de compartir escenari amb dones de la meva generació, coreògrafes i ballarines encara en actiu de més de 50 anys, perquè som molt poques», explica Sol Picó. La ballarina i coreògrafa, una artista molt fidel als escenaris gironins, porta aquest divendres al Teatre Municipal de Girona el seu darrer espectacle, Titanas, dins la programació de Temporada Alta.
Creat a tres bandes amb les ballarines Charlotta Öfverholm i Natsuki, la gironina Anna Ventura, amb tota una vida dedicada a la dansa a París, mostra en escena tot el seu univers emocional embolcallat per la música de Judit Farrés, les veus del Cor de la Generalitat i les videocreacions de Milosh Luczynski.
De diverses trobades casuals de les tres, que no havin treballat mai plegades, n’ha sortit un muntatge que fa lluir el plus de llibertat i experiència que aporta la veterania a l’escenari. «Jo no volia reivindicar la nostra edat d’una manera formal, perquè per mi la sola presència de tres ballarines de més de 50 a l’escenari ja és una reivindicació», diu Picó.
«Sempre dic al públic que si ve a veure grans salts i cames, no és el cas, perquè les tres ens entreguem al 100%, però Titanas no és això. S’hi veu tot el pòsit que ve de l’experiència, perquè jo porto gairebé trenta anys de companyia», explica l’alcoiana.
Aquesta comunió de Picó, Natsuki i Öfverholm va néixer com un encàrrec del Palau de les Arts de València i és fruit de les ganes de les tres intèrprets de «compartir coses» i parlar d’elles mateixes sobre l’escenari. «No és gens fàcil quan portes tota una carrera a la teva esquena i t’has de despendre de coses, compartir-ne dels altres... hi ha un treball gairebé més humà que artístic al darrere», diu Sol Picó, que agraeix el fet d’haver-se trobat «dues grans professionals que volen enriquir-se i contaminar-se mútuament», diu.
La quarta «titana»
Titanas, gestat en part a la casa que Natsuki té a la Bisbal d’Empordà, té a més una quarta «titana» important: Judit Farrés, que s’encarrega de la música. Comparteix escenari amb les ballarines, «aportant-hi el contrapunt estàtic i amb total connexió amb el món visual que serveix d’escenografia», explica l’artista, que destaca el treball de Farrés per «aportar sonoritat a Titanas», havent treballat amb cadascuna de les tres ballarines «a partir de la identitat de cadascuna» per fer-la aflorar tant en les parts individuals com en les col·lectives.
L’apartat sonor té un ingredient extra: el de les veus de les dotze cantants del Cor de la Generalitat Valenciana. Picó va estar treballant amb elles durant un mes i el resultat, diu, és «una energia molt poderosa a l’escenari». «Són gairebé petites fades que transmeten una força conjunta que ens estira, que ens allunya, que ens pregunta qui som i generen un component musical important, però també tota una corporació energètica brutal», subratlla Sol Picó sobre un espectacle que, en el fons, diu, és «encara molt obert i molt lliure».
Des del punt de vista escènic, les videocreacions de Milosh Luczynski generen tot l’espai audiovisual on s’ubica l’univers ideal, utòpic i fantàstic de la peça.
Estrenat a València a la primavera, arriba abans que a Barcelona i Madrid a Temporada Alta, un festival que Picó «estima molt» perquè s’hi troba «un públic molt exigent, però també molt receptiu» a totes les «bogeries» que li planteja. De les atapeïdes agendes de les seves tres protagonistes dependrà la gira internacional que s’està acabant de tancar.
