S'hi va menjar pastís, es van fer servir unes crosses com a instrument musical i els aires de mar hi van arribar gràcies als cants de treball dels mariners, mentre a fora queia un petit (i ben rebut) xàfec. Tarda de sea shanties i de gresca la que va viure diumenge a l'Auditori de Girona, amb la unió d'El Pony Pisador i un dels grups de referència en els cants mariners, els britànics The Longest Johns, per presentar el seu disc conjunt, The longest pony.
Amb la parròquia que segueix habitualment una banda barcelonina que ha fet del folk i l'humor els seus trets distintius ocupant la platea, els nou membres de les dues formacions -més el contrabaixista Miquel Casanova i el bateria Josep Puigdollers- van arrencar amb alguns dels seus temes plegats: de la potència de Haul and drag a la divertida Wheels of glory, dedicada a les curses de Gloucester on es persegueix un formatge rodant per un turó, passant per The Tennesee Waltz.
El Pony Pisador i el seu «mirall» anglès
Els catalans sols a l'escenari van repassar amb la disbauxa habitual alguns dels temes dels seus treballs anteriors, com La noble vila de Su, John Kanaka o Garotes a Premià. També Daglarym, una cançó amb cants guturals o tuvans que a Guillem Codern li va fer «una il·lusió especial interpretar en un escenari on sol sonar un altre tipus de música».
L'havanera Al pirata Joan Torrellas va ser un dels punts àlgids del recital, amb els de Bristol tornant a l'escenari per entonar una cançó en català de Carles Casanovas de Portbo. El tema, rebut amb ovacions, va suposar també el relleu, perquè El Pony Pisador va deixar pas a The Longest Johns que, en solitari, van interpretar una selecció de shanties com Randy Dandy-O, Moby Duck o The hammer and the anvil, per a la qual van recórrer a unes crosses cedides pel públic i un pal de fregar per reproduir el so de la forja.
De nou plegats, van interpretar Santiana, El llom del diplodocus, Tot és part de ser un pirata o The Northwest Passage.
I pel mig, un tàper va aparèixer a l'escenari. Hi havia pastís, mantenint la promesa que els va fer una seguidora, la Farners, que cada cop que El Pony actués a Girona tindria dolços.
Tot un clàssic de la música tradicional anglosaxona com All for me grog va quedar pel final d'una tarda de folk revisitat amb humor, fraternitat i una dosi de glucosa arribada del pati de butaques.