El Pony Pisador i el seu «mirall» anglès

«Tenim la sensació que són com els nostres amics de l’escola: cantem shanties, ho fem amb humor i ens agraden les mateixes sèries i els mateixos grups de música, al final era gairebé inevitable que treballéssim junts», assegura Ramon Anglada, veu i guitarra d’El Pony Pisador sobre la col·laboració del quintet amb tot un referent de les cançons marineres a escala internacional. La banda ha publicat un disc amb una de les formacions icòniques dels sea shanties, els britànics The Longest Johns, i aquest diumenge presenten conjuntament el treball, titulat The longest pony, a l’Auditori de Girona.

«Els Longest han estat els nostres referents des que vam començar a cantar shanties, són el grup en qui ens hem emmirallat des de sempre», explica. «Els vam conèixer perquè els vam anar a veure en concert com a públic el 2015 i a mesura que hem anat actuant en festivals ens hi hem pogut apropar com a iguals. D’aquí n’ha nascut una amistat: han deixat de ser referents per passar a ser col·legues, tot i que encara ho són en moltes coses», apunta el músic.

La sintonia és tal, explica, que «hi ha vegades pensem... qui ha començat? qui ha copiat a qui?». «Nosaltres tenim un tarannà un pèl més esbojarrat, però en el fons som el mateix grup», bromeja Anglada.

I és que, a més de tenir un repertori similar, l’humor també és un tret compartit per les dues formacions. «Ells tenen un humor més anglès que el del Pony, hi ha aquesta petita diferència cultural, però fins i tot ens va sorprendre que la broma que fèiem servir per obrir els nostres concerts tot l’any passat, una intro amb una shitty flute (una flauta sonant malament de forma volguda), ells també la feien», diu el cantant d’El Pony Pisador.

Aquest projecte conjunt es va començar a gestar abans de la covid, però no ha sigut fins ara que s’ha pogut materialitzar. L’origen són un parell de cançons que van gravar plegats per als concerts que la banda britànica oferia en línia, ja abans que el confinament els posés de moda. 

«La resposta va ser tan bona que en vam fer més i vam començar a parlar seriosament de fer un projecte junts, però amb la pandèmia ells es van fer molt virals al món anglosaxó i nosaltres també vam agafar embranzida, per això s’ha alentit tot», assenyala Ramon Anglada.

El resultat és un àlbum enregistrat entre Catalunya i el Regne Unit, en què la banda catalana té més pes en la part instrumental i els de Bristol en la vocal. 

The longest pony el componen peces tradicionals i clàssiques del repertori folk anglosaxó, com Tennessee Waltz o All for me grog, així com dues composicions originals, Wheels of glory i Haul and Drag, a més d’una peça en català, l’havanera Al Pirata Joan Torrellas.

El Pony Pisador ja havia compartit cartell amb The Longest Johns, però per ara sempre com a teloners. L’estrena, d’igual a igual, serà aquest divendres a l’Hospitalet de Llobregat, un parell de dies abans d’actuar a l’Auditori, i passat l’estiu hi ha prevista una gira conjunta pel Regne Unit.

El Pony Menut

The longest pony, però, no és l’únic nou projecte que la banda té entre mans. La banda barcelonina està treballant en El Pony Menut, una proposta per al públic familiar. «En essència, som els mateixos i farem les mateixes cançons, però en un format més recollit i horaris diferents, la idea és no infantilitzar-nos», remarca Anglada.

s

Subscriu-te per seguir llegint