Descarten el pitjor escenari: 4º-5ºC

Tot i que les perspectives globals per al clima a la Terra disten de ser falagueres, un estudi que acaba de fer públic la Universitat de Colorado (EUA) dóna almenys per descartat l’escenari més greu possible.

Fins ara, els científics utilitzen tres escenaris fonamentals per referir-se al futur de les emissions globals: un en què les reduccions seran molt grans, un altre en què aquestes millores seran moderades i un altre, el més pessimista, en què amb prou feines hi hauria baixades significatives en aquestes emissions de gasos. L’augment de temperatura per al 2100 es calcula a partir de cadascun dels tres supòsits.

La hipòtesi més pessimista augurava pujades d’entre 4º i 5º C per a final de segle, fet que suposaria conseqüències directament catastròfiques per al planeta.

Ara, aquest estudi conclou que l’escenari més greu (conegut com RCP 8.5) «ja no és plausible», en vista dels esforços que es fan per frenar l’escalfament a través de la substitució dels combustibles fòssils mitjançant energies netes. Una altra cosa diferent és la rapidesa d’aquest desplegament, que podria endarrerir més del que és necessari la total eradicació de les energies brutes.

«Aquestes són bones notícies, relativament optimistes, respecte a on és el món avui, en comparació amb on pensàvem que podria arribar a estar», va assenyalar l’autor principal, Roger Pielke, per a qui, a més, «l’objectiu dels 2º C segueix sent possible».

Pielke i els seus col·legues van comparar els escenaris de creixement de les emissions de diòxid de carboni de la indústria i els combustibles fòssils projectades per al 2005-2050 amb les observacions mesurades en la vida real del 2005-2020, així com les projeccions de la IEA per al 2050 , i això els va permetre actualitzar els pronòstics.

El motiu que ja no sigui versemblant una pujada de 4 o 5 ºC rau en què s’ha desenvolupat un desplegament de l’energia renovable més ràpid del que preveien les projeccions inicials el 2005 (malgrat que el procés continua sent insuficient) ja que es va sobreestimar el creixement econòmic dels països més pobres, cosa que ha permès contenir també el creixement previst de les emissions mundials.