Xoriguers: Molt més que una colla castellera

Els Xoriguers o «xoris», com es coneixen popularment, són els castellers de la colla universitària de la UdG. Aquesta associació va néixer fa més d’un quart de segle (1998) i actualment compta amb la participació de més d’un centenar de persones. Tot i que la premissa inicial de la colla era únicament fer castells, aquesta s’ha acabat transformat en la manera més ràpida de fer amics i relacionar-se a la Universitat de Girona. Actualment, la Colla Castellera Xoriguers és considerada un símbol de la universitat gironina i «la culpable» de moltes de les grans festes que guarden per sempre en la memòria els estudiants gironins, com són l’Oktoberfest, la barraca de les Fires de Sant Narcís, la Calçotada i l’Aniverfest. Aquest fet es pot veure reflectit a través del seu lema: «Molt més que castellers», ja que amb el pas dels anys, la colla universitària gironina ha aconseguit que la gent que hi participa -o hi ha participat en algun moment- tingui un sentiment d’arrelament cap a l’associació molt difícil de veure enlloc.

«Xoriguers és l’associació de la UdG que més gent té, més persones mobilitza i més coses organitza», explica Marc Diudé, qui és a la colla des de l’any 2018 i forma part de l’actual junta directiva. Un dels fets pels quals la Colla Castellera Xoriguers destaca en comparació amb les altres és per l’organització de grans esdeveniments, com per exemple l’Aniverfest (la festa anual per commemorar la creació de la colla). «L’Aniverfest és la festa de castellers universitària més gran de Catalunya», assegura Diudé.

L’organització de l’Aniverfest comporta molts mesos de preparació, com bé apunta la presidenta de la junta directiva de la colla, Ivette Royo: «Estem parlant d’un dels grans esdeveniments de Xoriguers, el nostre aniversari. És com que al llarg de la temporada, que comença al setembre, et va acompanyant juntament amb l’organització diària i mensual de les activitats», narra la presidenta. «Un cop tens tancat el tema artistes i lloguer de sala, vas molt més tranquil, però suposa una gran data per a tots els xoriguers, i d’alguna manera et provoca una petita pressió de què tot surti bé», afegeix Royo.

A nivell esportiu la colla universitària gironina es planteja diversos reptes durant el curs: «A les colles castelleres hi ha dos òrgans directius, la junta directiva i la junta tècnica. La tècnica està formada per especialistes, que són els que decideixen els objectius de l’any», apunten. «A Xoriguers normalment els objectius solen ser arribar als castells bàsics de 7, que són els 3 de 7 i 4 de 7, tot i que si per volum de gent i els assaigs funcionen bé es proven la torre de 7 amb folre i el pilar de 5», explica Marc Diudé. «Una de les coses de per les quals estem orgullosos a ‘xoris’ és que la gent entra a la colla sense saber-ne res de castells i surt apresa», destaca Diudé. «Les colles universitàries serveixen molt com a planter perquè els joves coneguin els castells», remarca.

Pel que fa a la quantitat d’homes i dones que hi ha a la colla, asseguren que està «molt igualat» i que «a diferència de les colles castelleres», els càrrecs «estan repartits». «Fa poc van publicar tots els càrrecs de les colles que no són universitàries i entre els presidents i caps de colla només hi ha una noia en les vint millors colles», denuncia Diudé. «És un problema que a les colles universitàries no hi és perquè són més noves i estan formades per gent jove. A Xoriguers, per exemple, el cap de colla és un home i la presidenta és una dona», destaca.

L’Aniverfest

L’Aniverfest es realitza d’ençà de la creació de la colla, l’any 1998, «tot i que no comptava amb la mateixa dimensió d’ara», detalla Diudé. Aquesta celebració es porta a terme el dijous de la tercera setmana de març i es divideix en dues parts. Primerament, es porta a terme una diada castellera a la plaça dels Apòstols de Girona -al costat de la Catedral- i després s’organitzen busos per portar totes les colles universitàries de Catalunya cap a la sala La Mirona, situada a Salt, on es fa un petit festival de música. «L’any passat va venir La Xarxa a retransmetre la diada que vam organitzar, un fet del qual n’estem molt orgullosos perquè va ser la primera retransmissió d’una diada castellera universitària», expliquen des de l’associació. Pel que fa a l’elecció dels grups de música, des de la junta directiva de Xoriguers afirmen que «sempre portem grups de música que cantin en català, una barreja entre grups emergents i grups consolidats. Aquest any per exemple, hem portat Senyor Oca, Sexenni, Pelukas i Dj Trapella».

Per poder formar part de Xoriguers només cal que ser universitari o personal de la UdG: «Els únics tràmits que demanem són per fer una assegurança», esmenten. Fins i tot, l’enxaneta, la persona que corona el castell, és un estudiant universitari.

Normalment, el motiu principal pel qual la gent s’hi apunta és per poder conèixer gent. «Vaig entrar a Xoriguers el curs 18/19 a través d’amistats que ja hi eren, però la meva gran motivació per entrar-hi va ser el fet que comences nou a la universitat, coneixes a poca gent i busques un lloc on crear el teu cercle d’amistats per passar quatre anys de la teva vida», explica Ivette Royo. «Bàsicament, la meva motivació va ser socialitzar i no només tancar-me a les classes i la biblioteca, sinó també viure aquella vida universitària que tant en parla tothom», afegeix.

La junta directiva

Gran part de l’èxit de Xoriguers recau en la part administrativa, ja que sense una bona organització dins de la colla seria molt complicat per a ells portar a terme tot el que es proposen, per això la junta directiva té un paper tan important: «Primer de tot s’ha de tenir en compte que en una colla castellera, tal com diu el seu nom, la seva finalitat són els castells, però com que estem parlant d’una colla castellera universitària, també hi entren molts altres factors. A més del repte dels castells, també tens el repte de crear-te un nom a la universitat, sigui amb actuacions o amb activitats lúdico-festives», precisa Royo.

«La junta directiva té la funció de vetllar per la colla. En la part castellera, s’encarrega d’organitzar les diades de casa, gestionar les diades a les quals assistim durant el tram d’hivern i al de primavera; i en la part més socioeconòmica, portar a terme l’organització d’activitats que ens permeten ajudar a la part castellera a l’hora de tenir els recursos suficients per organitzar la nostra diada i el correcte funcionament a les de fora», conclou.

A banda de l’Aniverfest, els Xoriguers realitzen els seus castells en diferents diades durant l’any: «La temporada castellera universitària funciona diferent de la convencional. Nosaltres tenim un tram de diades a l’hivern i un altre a la primavera», expliquen. El tram de primavera comença el primer dijous de maig i el d’hivern el primer de novembre, tots dos amb una durada d’un mes. «Per Fires de Girona actuem a l’encreuament entre el carrer Hortes amb Santa Clara i també fem una diada, a finals de març o principis d’abril, amb les colles de les ciutats que formen part de l’eix transversal: Manresa, Vic, Girona i Lleida», afegeixen. A més, durant la segona setmana d’assaigs també executen una actuació a la residència universitària perquè els novells «puguin veure com és una diada».

Una altra de les peculiaritats d’aquesta colla és el «xoritap», una beguda amb una recepta secreta que vénen per barraques de Girona: «Abans de les diades importants fem una garrafa de la beguda secreta de Xoriguers, anomenada ‘xoritap’. Passem per un cullerot com si fóssim les tropes d’Astèrix i Obèlix per estar al cent per cent durant les diades», assegura entre riures Diudé.

Molt més que castellers

«A Xoriguers som molt més que castellers, des que entres se’t genera un sentiment de pertinença molt fort. Jo, per exemple, acabo aquest any i ja no formaré part de Xoriguers, però la gent que acaba s’anomenen «xoriguers per sempre», ja que sents que la colla forma part de tu per sempre», declara Diudé, sobre per què considera que aquesta colla és diferent de les altres.

«A Xoriguers acabes creant la teva petita família i sense saber-ho acaba formant part de tu, acabes aprenent el que és compartir gran part de la teva vida amb una colla de gent que acaben formant part d’aquesta», sentencia Royo.

Subscriu-te per seguir llegint